La nit de nadal
Nit de Nadal, poesia en família
Nit de Nadal
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
"Decanta't, mula,
per fer-li lloc".
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d'estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.
La il·lustració és de Sylvia Vivanco.
1. Resumeix el poema.
Que esa noche todos están en familia , el perro ya no ladra , el lobo ya no haulla. El diablo se va y esta noche es de Jesus , y los angeles llenan de estrellas el cielo. Y toda la gente sale con su nueva vestimenta.
2. Cerca més poemes sobre la nit de nadal i els penges al teu blog amb imatges representatives
La Nit de Nadal: poesia de Roser Urra Fàbregas
La Nit de Nadal
(Roser Urra Fàbregas)
La Nit de Nadal no sé què té,
És una nit màgica, és una nit tendra.
El fratern Nadal no sé què té,
Una nit de retrobament, una nit d’acollida.
L’esperit de Nadal ens agermana,
En una nit de joia, una nit d’esperança.
És, doncs, aquesta Santa Nit,
Una vetlla al voltant d’un pessebre,
Una vetlla de presents i records,
Una vetlla sota una nit il·luminada
d’un espurnall de sincers desitjos
de felicitat, pau, amor i esperança.

Poesia per a la nit de Nadal: poema de Júlia Costa

I ara compartim amb tots vosaltres una felicitació de Nadal, de Júlia Costa, col·laboradora d'aquest blog, gran poetessa i millor amiga, que amb els seus versos ens dona la mà per endinsar-se en el camí de l'encís de Nadal. Gràcies Júlia.
Entre el brogit de la ciutat desperta,
s'esmuny la boira d'un Nadal antic,
que entra, lleugera, per la porta oberta,
i ens apropa al record d'algun amic.
Encara que les llums semblin de fira
Encara que les llums semblin de fira
i que el pessebre sigui més humil
hi ha l'espurneig d'un nou estel que ens mira
des d'un racó, pintat al cel tranquil.
Si el temps ens porta enyorament i pena,
Si el temps ens porta enyorament i pena,
si aquells que hi foren ja no són aquí,
i si sentim llunyana la carena
per on els Reis retroben el camí…
…encara aquell misteri de rondalla
…encara aquell misteri de rondalla
ve a una establia plena d'escalfors,
vora un infant que jeu damunt la palla
i que vetllen els àngels i els pastors.
La il·lustració és de Candice Hartsough