diumenge, 31 de maig del 2015

Los precios de la carne no aparecen en el poema

No aprece el precio de la carne en el poema... -il. de Kim Rosen-

los precios de la carne no aparecen en el poema
no hay rimas sobre el incremento del gas

la cocinera con sus manos frágiles
los que duermen en las banquetas
los repartidores de pizza
el gesto ante las vallas de publicidad
la tristeza al tocar los cheques
la subcontratación
la venta de los órganos del hombre por el hombre
no caben


                                      aclaran los jurados de las becas
                                      sentencian los creadores nacionales
                                      confirman los artistas en la presentación de sus libros


                        el poema
                        no huele
                        no se pudre

Poema de Jorge Posada. 

1. Explica el que diu el poema estrofa per estrofa.
1-Que en el poema no apareix el preu de la carn ni tampoc el preu del gas.
2-Que tots els treballadors treballen per aconseguir un mínim sou.
3-Que uns roben les idees d'un altre i les presenta com a seves.
4-Que el poema sempre aquesta i mai es mor.


2. Què deu voler dir amb els preus de la carn no apareixen al poema?


Que en el poema es l'unic lloc on no hi ha preus de res.

3. Analitza'l formalment.

Aquest poema aquesta difosa en diverses parts des de la meva perspectiva. Primerament diu que no hi ha preus de res, això signifca que el poema en general aquesta a la vista de tot el públic. Per segon, les persones treballem per aconseguir alguna cosa a canvi, això és cert. Molts treballen i aconsegueixen pocs diners pel seu treball laboral, a causa d'això hi ha molta gent que pateix malalties, mala alimentació, etc .. Per últim i no menys important vull esmentar aquelles persones que roben les idees d'altres sense ser seves.

divendres, 22 de maig del 2015

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?
1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.
Diu que hem de defensar les nostres idees perquè no ens segueixin humiliant.
2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

5 estrofes,  18 versos , consonant
 3. Opinió personal.  

M'agrada aquest poema perquè diu una cosa que té molta raó, intenta dir que no hem de deixar que ens humiliïn i poder pensar lliurement.
Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol que la aigua de juliol fa que hi hagi més sol.
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria  Que quan fa sol la gent està més contenta.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu El primer sol que es pren en l’any bronzeja més perquè tenim la pell descolorida des de la temporada anterior
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats Que encara que faci sol segueix fent fred.
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son Que al juny fa molta calor i és quan més cansat aquestes que et dentra el son.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol perquè els cargols els agrada passejar quan el temps és humit i fa sol.
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol? És l’element principal per a la vida i el benestar dels éssers vius
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març Que al març hi ha molt de sol, però no tanta calor, i si hi ha pluges.
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura Que quan fa molt de sol pots dutxar-te amb aigua per estar bé.
Vent de llevant, sol triomfant Després de les copioses pluges llevantines, si el vent gira a llebeig, deixa de ploure perquè el cel ha quedat net d’humitat

divendres, 15 de maig del 2015

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.
L'aqüicultura és el conjunt d'activitats, tècniques i coneixements de criança d'espècies aquàtiques vegetals i animals. És una important activitat econòmica de producció d'aliments, 1 matèries primeres d'ús industrial i farmacèutic, i organismes vius per a repoblació o ornamentació.


  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

Noticia

Rajoy adverteix dels perills de l'ecotaxa en una visita marcada per la polèmica
El president del Govern espanyol i del PP nacional, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dijous a Palma que el turisme, que «va millor a Espanya, és indestructible a les Balears». Rajoy ha advertit que l'ecotaxa, anunciada per altres formacions polítiques, «no acabarà amb ell, però sí que li farà mal»12301

Cronica

El joven cantante Calum de la voz Kid triunfó en el Trui Teatre

El concursante de la Voz Kid afincado en Mallorca, presentó su nuevo trabajo “Hey Babe” este pasado fin de semana en el Trui Teatre.
El joven artista quien ha sido telonero en varias ocasiones de otros cantantes del mismo programa “Gemeliers” se lanza ahora en solitario con un éxito arrollador.
Las fans más fervientes se hicieron con un pase VIP y pudieron disfrutar en exclusiva de su ídolo con sesión de fotos exclusiva. Al abrir las puertas del teatro se llena, empiezan los gritos de la multitud de jóvenes que disfrutan del espectáculo. No pueden mantenerse sentadas, les supera el entusiasmo.
Sus orígenes, de padre irlandés y madre andaluza, hacen que el chico se siente a gusto cantando tanto en español como en ingles, el “Ken en pequeñito” como le llamo David Bisbal, vislumbra su futura carrera musical.

El joven cantante Calum de la voz Kid triunfó en el Trui Teatre






La diferencia es :
1. La notícia: Pertany al géneroperiodístico. Informa de manera breu i concisa sobre un fet nou, veritable, d'interès massiu i de actualidad.La crònica: és un text periodístic que narra de manera mes detallada que la notícia un fet d'interès massiu.

2. La crònica i la notícia compleixen amb: A més del text, la Igual que la notícia, la notícia presenta el crònica posseeix una funció paratext verbal informativa. Els successos (volanta, títol, cimal, i solen aparèixer en ordre graf i font) i el cronològic, tal com paratext icònic van succeir realment o per (imatges). ordre d'importància.

3. CRÒNICA Titulars, 1 paràgraf. ordre cronològic

4. Tipus de Crònica: Esportiva, policial, política, social, cultural, etc.Generalmente es coneix el nom de l'autor dela crónica.La crònica a part d'explicar la informació, concretament en la forma o estil enque aquesta és relatada al lector.
EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -  fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda

serf - serfa
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -juegueva
 (l--l·la) Marcel - Marcel-la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra

alumne - alumna
monjo -monja

 verro - verra
Andreu -Andrea

 reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina

Angel - Angela
tigre - tigressa

abat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperadora



(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filolega


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didat


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo -ama
marrà - 

ase - somera
boc - cabres
gendre - nora
cavall - llegua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu) 'El canal al any porta molta d'aigua'
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa) 'Una editorial ha publicat l'assesinat'

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)'La fi el he aconseguit'

el llum (aparell)
la llum (claror)'La llum me dona al ulls'

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament) 'Te estic donant una orde i fes-la'

el planeta (astre) 'El planeta terra va a desapareixer'
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son) 'El son es molt fort'
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Poemes visuals i poemes objecte


   
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?
La poesia visual és una forma experimental en la qual la imatge, l'element plàstic, en totes les seves facetes, tècniques i suports, predomina sobre la resta dels components.
El poema objecte  esdevé un objecte poètic quan suggereix una doble interpretació. El poema sorgeix després d'aïllar o relacionar l'objecte amb altres objectes, és a dir, després d'entrar en el camp de la imaginació.

Pretenien explicar noves formes dels poemes visuals i objecte.



    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.Poemes visuals







poemes objecte






    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

diumenge, 10 de maig del 2015

1– LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES
1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy?
    Exclamatives
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento
    Negativa
  • ¡Hemos aprobado!
    Exclamativa
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.
    Enunciativa afirmativa
  • Así le salga el dinero por las orejas.
    Imperativas
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto.
    Enunciativa afirmativa
  • Por favor, acompáñame a la compra.
    Enunciativa afirmativa
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor!
    Exclamativa
  • Puede que esté dormida.
    Dubitativa
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.
    Dubitativa
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido.
    Enunciativa negativa
  • ¡Cuántas mentiras se oyen!
    Exclamativa
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.
    interrogativa directa
  • No llevo reloj, pero serán las tres más
    dubitativas
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.

Enunciativas:
-no eh hecho los deberes.
-Hoy ire a pasear.
Interrogativa:
-Me puedes decir que deberes hay.
-¿Me veo bien?
Exclamativa:
-Estoy cansado de todo!
-Quiero irme a casa!
Imperativas:
-Traeme un baso de agua.
-Cierra las ventanas.
Desiderativas:
-Ojala mañana vaya a la playa.
-que me vaya bien
Dubitativas:
-quizas apruebe.
-tal vez no me vea.


3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.

No, solo hay una actitud del hablante . Exlcamativa directa por que tiene el signo de interrogacion.
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine?
    Directo
      ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
         Parcial
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine.
    Totales

divendres, 8 de maig del 2015

Crea...




                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Un dia un nen caminant pel camp, travessa un mur, on darrere d'aquell mur es hi havia una  ovella que custiodiaba una caixa, el nen curios la va agafar sense que la ovella es despertés de la seva bells somni. El nen tan curiós va obrir la caixa i va trobar un llibre, penso que era un llibre normal mentre mirava la ovella perquè no es desperti el va obrir al llibre, va llegir una frase que deia 'Samun donarà sholama salanore' i de repentla ovella va començar a posar-se d'un color brillant i es transformo en una granota. El nen es va donar ceunta que aquest llibre era màgic i l'hi porto amb el al seu humil casa, es va adonar que amb fixar-se en un objectiu i pronunciar un conjur aquell objectiu li passava alguna cosa dependinedo del conjur que alla dit. Així dir-ho va començar a pronunciar nhechizos a objectes no animats, com caixes, gerros. Que, un dia probo un, amb un llibre, i aquell llibre de posar de color groc brillant el agafo i pesava, depronto es va adonar que es va tornar d'or. Aquell nen innocent que es va trobar aquell llibre màgic depronto es va fer milionari el i tota la seva família, naide va saber el per que ni com ha passat. Fins al dia d'avui aquest llibre aquesta amagat en algun lloc, i famosa, rica, i milionària serà aquella persona que el posseeixi.

Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
Els diferents conceptes de família són els que diuen en el text, que al llarg de la història les famílies han anat canviant. Avui en dia hi ha parelles que són homosexuals, homes amb homes, dones amb dones, i pares casandose amb els seus fills, etc. Aquestes tradiccions no s'han perdut, segueixen existendiendo. I que la població segueix augmentant. 

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
Els petits, els nens són feliços amb les persones que els donen amor si aquesta perja o família tradiccional li dóna amor, llavors si sera feliç.
                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
pot influir, depèn de la persona.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

El meu ideal de família és que sigui un home i una dona, com deu ser. Jo es que sóc home i que m'agraden les dones, pel mateix motius aquest acaba casat i amb fills d'alguna dona.
          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

dijous, 7 de maig del 2015





             Fes una redacció de 15 línies, com a mínim, sobre com t'ha anat aquest curs a l'institut i en la teva vida personal.

Aquest curs m'ha anat bastant ràpid, pot ser per que ha estat divertit estar en quart compartir aquest any amb els meus amics i amigues, o també m'ha anat ràpid per que estuve
 absent un mes mes o menys per causes de treball. Però em va agradar molt, recordo quan tot just ahir estaven a sisè de primària en aquest moment a la meitat de curs de sisè jo vaig tancar els ulls i m'imagini al meu a l'institut, i desitjava que quan els obri aparegui ja a l'insti a primer però clarament no va succeir, però el temps pas tan ràpid que quan arribi a primer de l'això va tornar a tancar els ulls i em imagini el que desaba quan anava a sisè va tornar obrir els meus ulls i em vaig veure en primer de la això em alegre tant per que mirant-d'aquesta manera va molt ràpid el temps. Després va tornar fer-ho i em imagini al meu tornant a obrir els ulls acabés ja l'institut acabar quart i fa poc va tornar a fer-ho recorde aquelles vegades que desitjava estar a primer, i la següent en quart i Mirame ja estic acabant aquest curs em vaig a graduar. Aquest és un gran pas en la meva vida i de tots els que es graduen. Tinc moltes ganes d'acabar, estic molt content, dels professors he conegut gent increïble aquests anys.