dilluns, 15 de desembre del 2014

El jardinero fiel


           

               1. Fes la sinopsi de la pel·lícula El jardinero fiel: resum, tema, personatges principals i secundaris, espai, temps.

Comencem per dir que la pel·lícula El Jardiner Fidel està basada en la nostra època actual. Tessa prepara una denúncia per la vendade productes farmacèutics que per la causa moren milers o fins i tot milions de persones. Tessa no li explica res al seu marit per no posar en perill, perquè durant el temps que passen a africa Tessa esbrina molt o bastant com pares denunciar però ningú li fa cas fins i tot la amenacen que si no deixa aquest cas en pau li passen coses dolentes. Ella sabia el que l'esperava així que li va demanar al seu amic i amic del seu marit, Sandy que enviés les proves perquè el govern pugui fer alguna cosa.Ella la van matar per intentar aturar la producció dels productes farmacèutics. Tot va quedar en mans de Justin seu marit qui va fer l'impossible per esbrinar qui comandament a que la matin, però desgraiciada ment esbrino tota la veritat que estava darrera de tot. Però seguia sense descobrir la seva assesino. El terme el seu últim alè on ella va morir, i el seu acompanyant per a tota la vida, però no mato el, el van matar els mateixos que a Tessa.
Els personatges principals són Tessa Quayle, Justin Quayle. Els antagonistes Sandy Woodrow, Sir Bernard Pellegrin i els altres membres de l'Alt Comissionat Britànic. I els altres són els persoanjes secundaris. És un espai obert perquè la pelicula aquesta rodada en molts llocs.
               2. Què és el que més caracteritza el personatge principal? Per què?
La característica principal del personatge principal és que li agradava molt el jardí, cuidar les plantes.
               3. Què perseguia la protagonista de la pel·lícula? Quins ideals tenia? Creus que era exagerada? Per què?La seva decisió per fer justícia seus ideals era per a la produccion farmacèutica. No crec que era exagerada perquè tot el que esbrina era cert, el que si era exagerat era aquesta on era capaç d'arribar per aconseguir el que ella vol.

               4. T'agrada la seva història d'amor? És vertader?
Si m'agrada la seva història d'amor perquè s'estimen, s'estimen malgrat tot, fins a la mort. ÉS veritable, és massa veritable diria
               5. Cerca informació sobre el tràfic de persones.
A tot el món es pateix el tràfic de persones a les que tenen problemes com esclavitud laboral. La majoria són nens i nenes i dones. Una xifra molt gran són les víctimes sobre l'explotació sexual a què estan implicades les i els adolescents.
               6. Opinió personal de la pel·lícula justificada.
En el meu opinion la pel·lícula estava molt bona, molt interessant. Em destrossa el cor veure les persones del tercer món, és a dir, veure les persones d'africa i els seus conidciones de vida. Per a mi igual que Tessa també crec que és una injustícia tot el que fan.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Diürn o nocturn?

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                
  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

     A mi m'agrada la nit més a l'estiu per que la nit és fresca amb una brisa que et s'arrauleix. Les nits a l'estiu m'encanta sortir a passejar per la platja em sento molt bé fent.

Educació per al consum

  

   Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.

                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.

                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 

                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.

                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.

                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

   1. Fes-ne un resum.Que els pares han d'educar bé als seus fills, pel fet que els eduquen amb roba o objectes cars i no els ensenyen els valors que per aconseguir alguna cosa cal guanyar-se'l amb esforç i dedicació. Molts dels nens al llarg del temps es tornaran diferents als altres, voldran sempre coses cares encara que no tingui diners, etc. Ara en aquest Nadal els pares han de comprar un regal per als petits i amb la mateixa cuantidad per tots els seus fills.
  2. Tema.Educar els fills amb els valors que tot no ha de ser car
   3. Escriu deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.
VERBS                  NOMS           ADJECTIUS              ADVERBIS
serà                         Nadal              petits                            seva
ajudar                  Escola             interessant
escoltar               Torroella         televisives
parlaven                cosa                necessaària
accentuar            cultura                 sòlida
pensar                  publicitat          responsable
triar                        crisi                actual
tenir                      dies                    personal
equilibrar            Jaume                 díficil
serà                     persones               adulttornar

dimecres, 10 de desembre del 2014

Comentari poètic

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero



El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.


 Al masclisme criminal
(Pura Peris)
(No m’ofegues, deixa'm viure)
Respire
Per què et moleste?
Visc
t’he de demanar permís?
Si m’aparte del teu pas
Per què em maltractes?
Pense i m’expresse
Per què em malinterpretes?
Camine,
Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir
que la vida no és vida
si has de transitar per ella
a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,
camine, opine, gaudisc dels amics,
No m’ofegues, deixa'm viure
no vull ser una titella
de la que altres tiren dels fils
ni sóc una diana
on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)


Maltracte
(Pura Peris)

Flor desfullada
per por i punys marcada
pensa't, no calles!
(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)


Il·lustracions d'Alex Rodriguez

1. Tema de cada un dels poemes.
Que parla que ha de tenir una vida sense cops per la seva camina que esculli.
2. Fes-ne un resum.
Que ha de tenir una vida sense cops i viure la vida sense demanar permís de ningú.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l.
Per ara no conec cap cas, però si he sentit parlar d'aquests temes amb gent que no conec.
4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?
És pitjor el maltractament psicològic perquè les paraules que ell li digui a ella perdudaran tota la vida i sempre ho recordés com un mal record, en canvi un colp que és físic doldria una mica un cop. Però després s'oblida.

Poesia popular

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència



La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.


Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

Les il·lustracions són de Johanna Wright.

1. Fes un resum del que s'explica a n'aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general.
Que és un llibre de Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu. Parla de la creació de la poesia, i es pot trobar gloses mallorquines o per compondre. Treballen entre els dos, incorporant més coses dels altres autors. Recopilan seves idees, etc. En aquest llibre també es pot trobar balades. És un llibre magnífic per conèixer el nostre folklore, en aquell llibre es troba tot el que hem de saber sobre la poesia.

divendres, 5 de desembre del 2014

Feines diverses

                  


                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.
El lleopard (Panthera pardus) .El lleopard és un dels grans felins més adaptables. Excepte en deserts, habita en tot tipus d'hàbitats sempre que tingui un lloc on amagar-se i hi hagi suficients preses per sobreviure, tipus de boscos i selves, a les sabanes. són animals carnívors ja que mengen només carn.Quan aquesta ple de tant menjar li agrada anar a dormir sota d'un arbre a l'ombra i dormir.


                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? 2.3. Caldria donar-li més importància als insti
En el meu opinion si és important, jo he après molt de la poesia és una cosa que m'agrada i de tant en tant faig versos solts. Si influeix en nosaltres, però només els que de veritat aprecien la poesia ho s'entendran, hauríem donar-li més importància ja que s'aprèn molt.

La nit de nadal



D'entre totes les properes festes és la nit de nadal la més important. Vull compartir amb vosaltres un poema infantil preciós que ens ha enviat Laia Torres (moltes gràcies, Laia). Poesia nadalenca especial per a recitar i compartir en la festa de nadal.

Nit de Nadal
(Laia Torres)

Quina nit tan esperada,
el cel brilla més que mai.
Les estrelles en rotllana
fan la dansa de Nadal.

Surt la lluna tafanera,
rera un núvol treu el cap.
Mira tota divertida
els carrers tan decorats.

Juga el vent amb les llumetes
dels balcons acolorits.
Vora al foc a dins de casa
em sento ben protegit.

Com m'agrada aquest dia
per poder-nos retrobar.
I dir-vos a cau d'orella
què bonic és estimar!

Bon Nadal!

La il·lustració és de Mariona Cabassa.

1. Fes un resum del poema
parla de la nit de Nadal, dels balcons a colorits, llums per les calletas i que en aquesta nit tan especial de reuneixen les famílies i es desitgen bones festes.
2. Tema.
Nadal
3. Cerca una imatge adient al poema. Siguès original.
4. Opinió personal.
m'agrada perquè es parla del bonic que és el nadal al costat de la familia ia tots els llocs a colorits, com ara el carrer és molt bonic tot.