Ja som al desembre

Ja som al desembre

                               



  
               1. Fes una entrada lliure sobre el tema que més et cridi l'atenció o sobre un tema que dominis.

               2. Ja hem entrat al mes de desembre, explica què significa per a tu aquest mes, si t'agrada o no i per què.

   3. Cerca un poema sobre el Nadal que sigui original i acompanya'l d'una imatge adient.




       1)
  
El maltractament als animals.

jo crec que aquest tema és prou important per a tots, per que a tots ens afecta. El maltractament als animals no és cosa de joc, els animals també tenen sentiments, també senten dolor quan els fa mal alguna cosa. Hi ha persones que maltracten gossos, gats, animals salvatges, només per diversió. Aquestes persones no tenen cor cap a un esser viu. I jo em pregunto ¿Com poden dormir tranquils fent aquestes coses?
Cada vegada que va mirar en alguna xarxa social, persones que maten i torturen animals, em donen ganes de que ells pateixin, com pateix un pobre animal innocent. Al món cada dia moren centenars o milers de aniamles a causa de persones maltractadores. 
Si tens un animal a casa, enrecorda't que cap nadó neix sabent coses, que abans de pegar-li a un gos o gat o qualsevol altre animal. Enrecorda't d'aquesta pregunta teva li pegarias al teu nadó? Si vols que un gos et obeeixi tingues paciència i ensenya-li. No agafis animals si no vas a cuidar-lo. gràcies


2)
 Haver en aquest mes de desembre m'agrada i no m'agrada per diversos motius. Comencem, m'agrada perquè clarament hi ha regals, ia tots ens agraden els regals. També m'agrada perquè hi ha vacances i no he de levanatarme a les set del matí per anar a l'institut, en les vacances es descansa al sofà prenent una tassa de llet calenta amb calletas veient TV. Però, no m'agrada per l'únic motiu 'fa fred', tot és perfecte però el fred no m'agrada pas tot el dia abrigat amb molta vestimenta sobre per no resfiarme, per aquest motiu l'estiu és millor ja que a l'estiu hi ha vacances i no fa fred a més a l'estiu es pot gaudir de les vistes, però de la platja eh. En fi, hivern i desembre m'agrada és agradable, us desitjo bon nadal a tots.




3)

Posa títol

Posa títol

Esperant el moment…

És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.

El moment ja és aquí i …

Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.

Gaudint del moment…

La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.

Després del moment…

Pau.

                                                                                      Carolina Ibac

                 

    1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

                 1.1. Posa títol.
 És el moment ..
                 1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
18 versos, 3 estrofes, rima consonant.
                 1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Un petó.
                 1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
M'agrada aquest poema perquè té alguna cosa que m'agrada no, té un misteri. 'És el moment ..' és el moment de fer moltes coses, aquesta frase m'ha impactat no malament, sinó bona m'agrada. És el moment d'estimar, és el moment de mirar les coses d'una altra manera, és el moment d'aprendre apreciar les coses, el moment ja està aquí.

Comentari de poema

Comentari de poema

Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

 1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?
Una poesia es pot trobar a qualsevol cosa com a una flor, que t'inspira per realitzar el poema, en una persona, en una amanencer, en una crepuscle, i en moltes coses més.

B. ¿Dónde la podemos encontrar?En qualsevol lloc podem trobar poesia.

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
No, no cal. Només cal saber mirar amb el ulls plens de versos, plens de rima i amb un simple gest o objecte trobaràs la poesia.

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
Si, tothom pot veure i descobrir la poesia.

E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas. 
Que diu que neguem la poesia. Però que ala vegada la trobem en qualsevol lloc. Però diu la veritat.

El no anul·lat

El no anul·lat

 El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima. 


        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/3-el-no-anul%C2%B7lat/
Que una noia va ser víctima de la violència de gènere. Va ser maltractada i humiliada per la seva nòvia o marit. Ella plorant intento arribar al bany, va veure al mirall aquest rostre maltractat, colpejat i humiliat per la seva parella.
Jo estic encontra de la violència de gènere, un home no pot fer tan cosa, deixaria d'ésser humà. A una dona no se li alça la mà, cada vegada un home li pega a una muejer hauria acordar que gràcies a una aquesta viu. Que una dona ho porto en el seu ventre 9 mesos, una dona l'alimenti a part del seu pare, una dona li cuido, l'ajudo i li va protegir. Cal ser covarde per fer tal cosa, homes així no mereixen veure la llum del sol.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? 
el viatge en el temps. Que fa sonar els dits i torna enrere en el temps, En un lloc que no saben on són, un lloc on la aigua no corria ni de dalt ni de baix.
L'interessant que és viatjar en el temps a un lloc alternatiu.

1. Tres versos breus i un significat preciós, quin és?
M. Roser

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia

Hace siglos que llueve.

Hace siglos

que, con perverso afán,

el repique monocorde

golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.

Hace siglos,

solía amar

la lluvia.

Hace siglos,

lejos de esta infinidad

de aguas,

cayendo

en tortura minuciosa

sobre el mundo.

(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
Ya no amamos , ni apreciamos lo que la naturaleza nos ofrece.

2. Tema.
lluvia

3. Opinión personal.
Tiene toda la razón desde mi punto de vista entiendo que habla de que antes amábamos la lluvia y ahora ya no. Habla de la diferencia de antes y despues, eso me gusta .