dilluns, 26 d’octubre del 2015

Les varietats de la llengua

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobinsegons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.


.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.



.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:






(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)
EXERCICIS:


1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:


A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

Varietats estilístiques

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.




C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.


(Ausiàs March)
Varietats històriques


D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.



E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.
Varietats socials
(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)



3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

Tiene variedad estilística por que xerra un amic amb un altre.
- ¿Has dormido bien? - Dormir, no he dormido. Pero he descansado.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

variedad estilística:
 - ¿Has dormido bien? - Dormir, no he dormido. Pero he descansado.

variedad social:
 
- ¿Ya toma usted abundante fibra, tal como le dije? - Fruta, tomo mucha. Me ha gustado siempre mucho, la fruta. - ¿Y verdura? ¿Toma usted también abundante verdura? - No. Verdura, no tanta.



5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.
em resulta fàcil l'únic que ha estat difícil és la varietat geogràfica, en un text no el trobo.

Mar i cel d'Àngel Guimerà


 

 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.

Mar i cel és una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987.

Dagoll Dagom es una compañía de teatro catalana creada en 1974 por el director y poeta Joan Ollé. La primera obra que presentaron fue Yo era un tonto y lo que he visto me ha Hecho dos tontos, basado en poemas de Rafael Alberti. El año siguiente estrena la escenificación sobre poemas de Joan Salvat-Papasseit Nocturno para acordeón, con música de Ramón Muntaner y la colaboración de Lluís Llach. No hablaré en clase, de 1975, representa la profesionalización definitiva de la compañía y el salto al gran público. Pero la obra que supondría una inflexión en su trayectoria fue Antaviana, de 1978, el salto definitivo al teatro musical y una de las más celebradas y conocidas de la compañía. Se basa en cuentos de Pere Calders y en las músicas "galácticas" de Jaume Sisa.

2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta.
L'obra Mar i Cel vaig explicar Característiques del moviment romàntic i realistes: - romàntiques, Història passional. Exaltació dels Sentiments. Ésser marginat.

Àngel Guimerà





  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.

Escriptor català nascut a Santa Cruz de Tenerife, els seus pares van decidir tornar a al Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s'instal·la a Barcelona, on cursa els seus estudis; molt aviat s'identifica amb el moviment catalanista. Va formar part del grup Jove Catalunya i va ser un dels fundadors de la revista La Renaixensa, que més tard es convertiria en diari, i del qual va arribar a ser director. Es va presentar als Jocs Florals de 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari. Les composicions poètiques de Guimerà van ser recollides en Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1889 va ser escollit president de la Lliga de Catalunya i el 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. En 1895 va ser elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català.

    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.

Àngel Guimerà: "La Santa Espina"

LA SANTA ESPINA


Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
En aquest fragment podem veure com diu que se sent català i que no hi ha terra millor que ella. Que per aquí pas Déu a la primavera i que tots cantavan al seu pas.



    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.

Àngel Guimerà: "La Santa Espina"

LA SANTA ESPINA


Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

En aquest poema diu que se sent molt català i que tota la gent al seu voltant canta ppor que veu Déu passar i que se sent català i ningú li farà canviar d'opinió.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Les verges





     1. Avui és el dia de les verges. Explica el per què d'aquesta celebració, penja un parell de cançons que es canten aquest dia i tot el que faci referència a n'aquesta festivitat.

Avui, 21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges. La tradició, mancada de tota base històrica, diu que santa Úrsula–que en llatí vol dir “óssa petita”- va viure al segle V dC. Era una cristiana filla d’un príncep britànic. La seva extraordinària bellesa no va passar desapercebuda a un rei pagà d’Anglaterra, el qual la reclamà per casar-la amb el seu fill. En cas de negativa, l’anglès amenaçava amb la guerra. Úrsula va acceptar-ho, però amb dues condicions: que abans de contreure matrimoni pogués anar en peregrinació fins a Roma i poder fer el viatge amb la companyia d’onze mil verges, també cristianes. Un cop a Roma varen convèncer el papa Ciríac (d’existència desconeguda) perquè s’unís al seguici.
De tornada, es varen aturar a Colònia (Alemanya), que estava assetjada pels huns. Aquests, en veure que aquelles onze mil verges no volien satisfer els seus desitjos sexuals, les varen executar, majoritàriament per decapitació -la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat de la massacre. El rei d’aquells bàrbars, Juli en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d’Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En ser rebutjat, li va clavar una fletxa al cor.
Independentment de la veracitat de la llegenda, el culte a santa Úrsula es va estendre molt ràpidament per Europa. Això propicià que s’aixecassin moltes esglésies en honor seu. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges. I la cultura popular aprofità el seu dia per retre un sentit homenatge a les al·lotes en edat de merèixer.
Mocita dame el clavel, 
Dame el clavel de tu boca, 
Que pá eso no hay que tener 
Mucha vergüenza ni poca. 
Yo te daré el cascabel, 
Te lo prometo mocita, 
Si tu me das esa miel 
Que llevas en la boquita. 

(Estribillo): 
Clavelitos, clavelitos, 
Clavelitos de mi corazón. 
Hoy te traigo clavelitos 
Colorados igual que un fresón. 
Si algún día clavelitos 
No lograra poderte traer, 
No te creas que ya no te quiero, 
Es que no te los pude traer. 

Música 

La tarde que a media luz 
Vi tu boquita de guinda, 
Yo no he visto en Sta. Cruz 
Otra mocita más linda. 
Y luego al ver el clavel 
Que llevabas en el pelo, 
Mirándolo creí ver 
Un pedacito de cielo. 

Comentari de poema



EM FARÀS PERDRE...
Despertes el meu costat més rebel (10)
i salvatge amb la teva manera de fer.(11)

Em faràs perdre el sentit...(7)
de l'orientació, l'equilibri (8)
i la noció del temps.(6)
Em faràs perdre l'oremus, l'alè(9)
i l'enteniment.(5)

Encendré el llum per veure-hi més clar, (9)
no fos cas això fos un mal enlluernament...(12)

Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
 una visió.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
consonant , 9 versos , 
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
rebel: persona que fa el que vol

oremus:perdre el control

alè: reposar antes d'un treball

enteniment: ànima en tant que dotada d’enteniment.

enlluernament: acció d'enlluernar (llum encegadora)

5. Fes un resum del significat del poema en general.Que s'imagina que estava amb el noi que vol, però després s'adona que és només una visió.
6. Opinió personal.
Aquesta bé, és una mica liant perquè primer no saps sobre què parla. Però, després si ho tornes a llegir i intentes comprendre-et vas adonant del que parla.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Jacint Verdaguer



  1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer i les seves dues grans obres poemàtiques.
  L'Atlàntida:
En la introducció es narra com Colom, encara jove, arriba a les costes peninsulars després d'un naufragi, on un ermità li narra la història de l'Atlàntida. En els cants es narren les gestes d'Hèracles contra Gerió i es descriu la destrucció de l'Atlàntida i l'aparició de la Mediterrània. En la conclusió Colom, després de sentir la narració de l'ermità, somia amb viatjar a noves terres i acaba el poema amb el pressentiment del descobriment d'Amèrica.

Canigó:
Canigó és un poema èpic escrit per Jacint Verdaguer el 1886, que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans i la muntanya del Canigó, desenvolupant-se una història basada en el mite del Comte Tallaferro. En la història apareixen elements mitològics situats en l'Edat mitjana, època que en els catalans patien invasions musulmanes.
La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'uneix a l'exèrcit cristià la missió és aturar l'atac dels musulmans. Coneix Flordeneu, la reina de les fades. Ella el sedueix i ell, encegado per ella s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes.


  2. Fes un resum d'aquest poema i n'expliques el tema. Quines característiques estudiades d'en Verdaguer hi veus reflectides? Penja'n una imatge que el representi.

                 CANT DE GENTIL 
[Fragment]

Amor, amor, on me pujares? 
on sou, amics? on sou, mos pares? 
i jo mateix, digau-me, on só? 
Digue-m'ho tu, Griselda bella, 
     ma hermosa estrella 
    de Canigó.


I tu, ¿ets dels cel guspira eterna 
o sols fantàstica lluerna? 
dus a l'infern o al paradís? 
Mes, és ací tan dolç lo viure, 
     veient somriure 
     ton ull blavís!


¿Què se me'n dóna de la terra 
si et tinc ací, en est cim de serra? 
Mes, com nos mira el sol naixent! 
Porta'm vers on surt com poncella 
     que s'esbadella 
     pel firmament. 
Jacint Verdaguer
Ahi parla que aquesta enamorat per una noia i no sap el que li passa en uns versos diu que on estan els seus amics i familiars, ja no els troba aquesta perdut. Aquesta enamorat, cec per l'amor que sent cap a ella.
El tema va d'un amor perdut.

Característiques són plenament romàntiques.
Atracció per la natura, tenia una identificació sentimental amb el paisatge.

Realismo. Benito Pérez Galdós




 1. Busca información sobre el Realismo español. También sobre la vida y obra de su autor más representativo: Benito Pérez Galdós.

És un moviment literari que es va iniciar a mitjans del segle XIX. La característica de les obres d'aquest moviment va ser principalment dedicar-se a presentar un retrat fidedigne i realista de la societat de l'època. La idea dels autors d'aquest moviment era observar, com antropòlegs, a la societat, la cultura, les persones i les accions d'aquesta gent.
El realisme literari espanyol es va manifestar principalment en la novel·la, tot i que també va tenir alguns representants al teatre

------

Novel·lista i dramaturg espanyol, un dels escriptors més representatius del segle XIX, juntament amb Clarín i Emilia Pardo Bazán. Va néixer a Las Palmas (Illes Canàries) el 1843, el desè fill d'un coronel de l'Exèrcit. Va ser un nen reservat, interessat per la pintura, la música i els llibres. L'arribada a Les Palmes d'una cosina li va trastornar emocionalment i els seus pares van decidir que anés a Madrid a estudiar Dret, en 1862. En aquesta ciutat entra en contacte amb el krausisme per mitjà de Francisco Giner dels Rius, el qual l'anima a escriure i li presenta a la redacció d'algunes revistes. Es transforma en un madrileny que freqüenta tertúlies literàries en els cafès, que assisteix puntualment a l'Ateneu madrileny, que recorre incessantment la ciutat i s'interessa pels problemes polítics i socials del moment: es defineix a si mateix com progressista i anticlerical. En 1868 viatja a París i descobreix els grans novel·listes francesos. Al seu retorn tradueix a Dickens, escriu teatre i, per fi, en 1870 es decideix a publicar la seva primera novel·la, La Fontana d'or, amb els diners que li dóna una tia, ja que en aquesta època les novel·les o es publicaven per entregues en publicacions periòdiques, revistes i diaris, o corrien a costa de l'autor; l'obra eren romàntica però en ella ja començaven a veure les seves idees radicals que afloraran en el decenni següent. En aquests anys comença a escriure els Episodis nacionals, en la dècada de 1880, la seva època de màxima creació. També en aquests anys es compromet activament en política, ja que de 1886 a 1890 és diputat pel partit de Sagasta, encara que mai va pronunciar un discurs. Tot i l'oposició ultracatòlica que no li va perdonar haver escrit Donya Perfecta (1876), un pamflet anticlerical, va ser triat membre de la Reial Acadèmia Espanyola. L'obra de Galdós es caracteritza pel seu marcat i nítid realisme. Ell és un gran observador amb tocs genials d'intuïció que li permeten reflectir tant les atmosferes dels ambients i les situacions que descriu com els retrats de llocs i de personatges. Se serveix del llenguatge per identificar els seus personatges i això ha fet que moltes vegades se l'acusi del que no és: usa un llenguatge carrincló quan descriu o parla un personatge carrincló. Galdós va dividir la seva obra en "Episodis nacionals", "Novel·les espanyoles de la primera època" i "Novel·les espanyoles contemporànies".
Pérez