Exercicis de puntuació

Exercicis de puntuació

EXERCICIS DE PUNTUACIÓ

 Exercici 1. Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs en aquest fragment del llibre El codi Da Vinci. Fixa’t en l’alternança entre tercera i primera persona. Observa que hi ha diàlegs, però també hi ha algun pensament interior, que ha d’anar entre cometes.

Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir Sí, això és exactament el que em van explicar els altres. En Saunière va recular una mica -¿Els altres?- va pensar .També els he fet una visita va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar .De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola -Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat -. De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. -Si jo moro va pensar la veritat es perdrà per sempre més. -Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries.


Exercici 

2. Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriulos a sota
correctament.

Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits .Una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però , mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací . Exercici extre del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo. Exercici.

 3. Puntua el text següent. Posa majúscules cada cop que hagis fet un punt i seguit o un punt i a part.

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo, que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja . Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo , amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. Exercici extret del llibre .Taller de puntuació, EAPC .Si voleu reforçar la puntuació, us recomanem el llibre Material didàctic per al taller de puntuació de textos, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

La població espanyola al segle XIX

La població espanyola al segle XIX

1. Cerca informació sobre la població espanyola al segle XIX. En fas un esquema.

Durant el segle XIX Catalunya va experimentar un gran Creixement demogràfic passant dels 900.000 Habitants de 1797 a vorejar a els 2 millons el 1900. Dins de este Període d'expansió demogràfica Podem distingir Dues Grans etapes:

1. En un primer període, Fins 1842, la població catalana va experimentar un gran augment, passant de 1.030.000 Habitants i 1 densitat de 24 Habitants per quilòmetre quadrat el 1819, a 1.280.000 Habitants i 1 densitat de 30,9 Habitants per quilòmetre quadrat el 1842, segons el cens de Pascual Madoz. Aquestes Xifres són NOMÉS orientatives ja que el primer cens modern no va realitzar-se Fins 1857. La demografia catalana de este Període és caracteritzava per l'alta taxa de natalitat; 01:00 Disminució de la Mortalitat com a conseqüència dels avenços Mèdics (vacuna antivariolosa); l'va incrementar de l'esperança de vida; i el predomini dels Nuclis de població reduits.

2. En un Segon Període, a partir de 1857 (primer cens modern), Catalunya presentarà 01:00 població de 1.652.291 Habitants. AQUESTA població Anira augmentant i cap a finals de segle arribarà a 2.271.960 Habitants amb 1 densitat de població de 50,8 Habitants per quilòmetre quadrat. A les darreries d'aquesta fase, però, el Creixement va desaccelerar-se a causa d'01:00 Descens del nom de naixements.

Els moviments migratoris. L'abolició de l'RÈGIM senyorial, que va expulsar MOLTS pagesos de les terres que havíen treballat anteriorment; els transformacions Tècniques de l'agricultura; la Millora dels transports; i els Expectatives d'una vida millor en 01:00 Altre InDret van animar o van obligar 01:00 bon nom de Pagesos a abandonar su lloc de residència al Llarg del segle XIX.

Entre 1787 i 1900, Espanya va passar de tenyir Poc més d'onze millons de Habitants a superar a els Divuit millons, 1 Augment superior al 60%. No obstant aixó, la Mortalitat és va mantenir lleugerament més elevada a Espanya que a d'altres Estats europeus, Fet que explica que el Creixement demogràfic espanyol fos més baix que en d'altres Països del SEU entorn. Espanya, demogràficament parlant, sembla haver-se convertit en

un país especialitzat en batre rècords mundials: així ho testifiquen els nivells en la fecunditat amb 1,2 fills per dona i en l'esperança de vida que se situava en 75,3 anys per als homes i 82,5 per a les dones el 1999, segons les últimes dades ofertes per la Comissió Europea.

El creixement demogràfic espanyol durant el segle XX que podem xifrar en 22 milions d'habitants, estarà doncs determinat per aquesta fabulosa transformació, que en la culminació de la transició demogràfica, ha portat a Espanya de ser un dels països d'Europa amb una pitjor mortalitat i una fecunditat relativament elevada, a ser un dels països amb nivells entre els més baixos de mortalitat i fecunditat.

Durant el segle XX, el creixement de la població espanyola sempre ha estat positiu, passant dels 18,6 milions censats en 1900 als 40.500.000 presentats com a xifra oficial de població per l'Institut Nacional d'Estadística per a l'1 de gener de 2000.

dilluns, 23 de novembre de 2015

 1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

m'agrada aquesta imatge perquè té un color molt bonic gràcies a l'estació de l'any.


Aquest paisatge també m'agrada perquè aquesta foto aquesta presa des del cim d'una muntanya on s'aprecia el seu color natural del paisatge.

aquest paisatge és tan bonic que m'encanta perquè l'aigua és tan cristal·lina que es reflecteix el paisatge.


aquesta cascada d'aigua cristal·lina m'agrada perquè té un color molt llamatido

aquest és un paisatge natural en què es pot apreciar com hjay una cascada d'un barranc amb un alçada brutal.

paisatges com aquest són bonics per a la vista, veure aquest color verd que ens ajuda a viure.


aquestes petites coses donen lloc a un bonic llac natural i això m'agrada

aquest camí a qui no li agradaria passar per ahi amb la seva parella, aquest color rosa dels arbres és bonic, coses així m'agradaria veure tots els dies quan vinc a l'institut.


aquest bonic paisatge m'agrada per que realça la bellesa del poble que viu a prop i del bonic paisjae que hi ha per aquesta zona


per aquest camí tot just arriba la llum del sol però m'agrada per anar per aquí almenys a mi em donaria com a gust en veure aquests arbres i por, no se per que.


aquesta imatge no tenen res a veure però m'agrada perquè paerce coomo si es mogués.

Comentari d'un poema

Comentari d'un poema

                                                         

                                                               UN CRIT D'AUXILI

Una manta com a únic abric.
Uns cabells esbullats, 
però no per estones de joc,
sinó per la cruesa de la vida.
Una mirada amb la innocència
perduda.
Una tristesa infinita, impròpia
de l'edat.
Una motxilla escolar buida
i un dret a rebre una educació
digna furtat.
Una justícia inexistent.
Una ajuda invisible, transparent,
com si fos intranscendent.
Un crit d'auxili al vent.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
Parla sobre la tristesa del nens

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

assonant, 15 versos.

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
 esbullat,:Desfer, destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll.
 cruesa,: Qualitat de cru.
furtat: Robar d'amagat, sense violència ni intimidació. 
instrascendent:Que no transcendeix, sense importància.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
Poema dels nens que tenen una tristesa infinita per tot el que han passat. Que ja han perdut els seus drets. Les seves motxilles estan buides i ara no tenen res.

6. Què vol dir l'expressió "Ajuda invisible?" Justifica la teva reposta.

Ajuda invisible vol dir que l'ajuda que alguns donen no els serveix per que el dolor no pot tapar-lo.

7. Opinió personal.

M'agrada perquè diu la veritat, els nens en els països de guerra són els que pitjor ho passen. Per que perden a les seves famílies, perden la seva infància i només tenen records de dolor.

Clases de oraciones según la actitud del hablante t4

Clases de oraciones según la actitud del hablante t4

EJERCICIOS
 Relacionar con flechas.
Mañana tenemos otra vez un examen. anunciativa 
Ojalá haga buen tiempo el sábado desiderativa
No te olvides de traer mi paraguas exhortativa
Quizá tengamos que llevar el coche al taller dubitativa
¿Hallegado ya la carta de mi primo? interrogativa
Enunciativa
Exhortativa
Dubitativa
Exclamativa
Desiderativa
Interrogativa
¡Qué situación tan extraña!exclamativa

  
Clasifica estas oraciones según la actitud delhablante:
1. Mañana empezaré mis clases de natación. ____anunciativa___
2. ¿Estás cansado?  __________interrogativa_________________
3. No me mires a los ojos.  ___________exhortativa__________
4. ¡Cuántos calorhace!__________exclamativa______________
5. Juan no vino ayer  ___________anunciativas_______________
6. Tomen los apuntes.________________exhortativa__________
7. ¿Qué está comiendo? _____________exclamativa___________
8. Quisiera dormirhasta las 7.___________desiderativa________
9. No tengo ganas de jugar.__________exhortativa___________
10. ¡ojalá no revisen la tarea!_________dubitativa____________
11. Probablemente el sábado vaya________desiderativa_______
12.Recoge los papeles que hay en el suelo._____exhortativa_____
13. El partido de fútbol originó un caos de tránsito__anunciativa__

14. ¿Me prestás tu borrador? interrogativa
15. ¡Cuántas rosas hay en el jardín! exclamativa
16. ¡Soysólo un policía! EXCLAMATIVA
17. No me encuentro bien. anunciativa 
18. ¡Qué bien huele! exclamativa
19. No me digas lo que tengo que hacer. exhortativa
20. No soy tu esclavo.  anunciativa
Escribe oraciones según la actitud del hablante. 
1.Dos oraciones enunciativas afirmativas:El tren de las 5 y de las 7 han pasado.
En las noticias vi el accidente .
2. Dos oraciones enunciativas negativas:No empezare  las clases hasta la semana que viene.
Esta vez yo no fui quien rompió el cristal.
3. Dos oraciones interrogativas.¿Mañana estaras sola en casa?
¿Quieres salir conmigo? 

4. Dos  oraciones exclamativas:Por fin se terminaron las clases !
Que contento estoy 
5. dos oraciones exhortativas: EJERCICIOSRecoje lo que has tirado.
Pasame el móvil.
 Relacionar con flechas.
Mañana tenemos otra vez un examen. anunciativa 
Ojalá haga buen tiempo el sábado  desiderativa

Socials: L'ESPANYA DELS SEGLE XIX. LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL.T4

Socials: L'ESPANYA DELS SEGLE XIX. LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL.T4

    1. Cerca informació sobre qui era Godoy, la seva vida i penja imatges seves.

(Badajoz, Espanya, 1767-París, 1851) Polític espanyol. Als disset anys va acompanyar al seu germà a Madrid, i tots dos van ingressar a la guàrdia de corps. Allí va iniciar una fulgurant carrera gràcies, en part, al suport de la llavors princesa d'Astúries. Va ser amant de l'esposa del futur rei Carles IV, però no va ser aquesta l'única raó del seu ascens; també va saber guanyar-se la confiança de tots dos sobirans, gràcies als seus dots de polític. Amb tan sols vint anys va rebre el Toisó d'Or i va ser nomenat primer ministre de l'Estat. Un cop al poder, la seva primera intervenció va consistir en intentar salvar al rei Lluís XVI de la guillotina. En 1798 es va veure obligat a abandonar el seu càrrec, a causa de les pressions del Directori francès, que dubtava de la seva lleialtat; va ser substituït per Saavedra i més tard per Urquijo, però va seguir comptant amb la confiança de Carles IV. Prova d'això és que tot just dos anys després, després d'una actuació desafortunada d'Urquijo, va tornar a empunyar les regnes del govern. Va ser aleshores quan, ajudat pels francesos, va aconseguir guanyar «la guerra de les Taronges» contra Portugal. Poc després França va signar la pau d'Amiens amb el Regne Unit, però la calma va durar només un any: Espanya, al costat de França, va declarar de nou la guerra a Regne Unit. La política de Godoy va començar a provocar animadversions, i es va forjar una conspiració contra ell dirigida pel príncep d'Astúries (el futur rei Ferran VII), que va culminar amb la invasió del palau d'Aranjuez.

Manuel Godoy va ser fet presoner, si bé, alliberat poc després per ordre de Napoleó, es va dirigir cap a Baiona, on es va reunir amb el príncep Ferran i els reis. Aquests últims van abdicar deixant el tron ​​d'Espanya en mans de Napoleó. Als setanta-dos anys, es va exiliar a París, on va escriure les seves Memòries.

    2. Quines conseqüències va tenir el Motí d'Aranjuez?

causes

El moviment d'insurrecció va ser investigat per nobles i clergues absolutistes que formaven la camarilla de palau al voltant del príncep, enemiga de les reformes del ministre Godoy.

conseqüències

El dia 19 de març de 1808, l'endemà de produir-se els fets, el rei Carles IV va destituir a Godoy del càrrec de ministre i es va veure forçat a cedir la corona al seu fill Ferran VII.

Els esdeveniments d'Aranjuez van ser els primers raneres de l'agonia de l'Antic Règim a Espanya. El poble havia estat manipulat, però en qualsevol cas, la seva intervenció va ser decisiva, ja que no només va aconseguir la renúncia d'un ministre odiat (ja havia ocorregut en el motí d'Esquilache, en 1766), sinó també la renúncia d'un sobirà i el accés al tron d'un nou rei, legitimat per la voluntat popular.

    3. Redacta els principis de la Constitució del 1812.

La Constitució de 1812, descartant la via revolucionària francesa, contenia una declaració de drets del ciutadà on es garantien la llibertat de pensament i d’opinió, la igualtat dels espanyols davant la llei, el dret de petició, la llibertat civil, el dret de propietat i el reconeixement de tots els drets legítims dels individus que composaven la nació espanyola. Aquesta nació era definida com la reunió del conjunt de tots els espanyols dels dos hemisferis, és a dir, els territoris peninsulars i les colònies americanes i no era patrimoni de cap família ni persona.

L’estructura de l’Estat definida per la Constitució corresponia a una monarquia limitada, moderada o constitucional basada en la divisió de poders i que deixava de banda la monarquia de dret diví. Així, s’estableix la divisió de poders legislatiu, executiu i judicial: el poder legislatiu resideix en les Corts, l’executiu en el rei no responsable i el judicial en els tribunals de justícia.

El poder legislatiu era competència de les Corts unicamerals, que representaven la voluntat nacional i posseïen amplis poders com l’elaboració de les lleis, l’aprovació dels pressupostos, l’aprovació dels tractats internacionals, el comandament sobre l’exèrcit, etc. Els diputats de les Corts ocupaven el càrrec durant dos anys i eren inviolables en l’exercici de les seves funcions.

El poder executiu estava encapçalat pel monarca que era qui posseïa la direcció del govern, intervenia en l’elaboració de les lleis a través de la iniciativa i la sanció, i tenia la possibilitat d’aplicar un vet suspensiu a la iniciativa legislativa durant dos anys. Les decisions del monarca havien de ser refrendades pels ministres, els quals estaven sotmesos a responsabilitat penal. El monarca, sota cap pretext, no podria evitar, suspendre o dissoldre les Corts.

L’administració de justícia era competència exclusiva dels tribunals, i s’hi establien els principis bàsics d’un Estat de dret: codis únics en matèria civil, criminal i comercial, inamovibilitat dels jutges, garanties dels processos, etc.

    4. Explica la diferència entre l'Absolutisme i el Liberalisme al segle XIX.

El comunisme és absolutista. "El que digués Fidel Castro és dogma". En el dogmatisme la persona humana desapareix i es massifica al voltant d'un líder que obliga l'home ia la seva família a treballar per les seves idees ia rendir-li culte de veneraciuón en certa fechas.Quien no està amb el líder està contra ell i serà considerat traïdor. La figura de Déu passa a segon pla.

El liberalisme és el sistema que permet el pluralisme polític i ideològic. Llibertat de religions i de tot tipus d'expressió i manifestació cultural i econòmica dels individus

    5. Explica com es va iniciar el Trienni Liberal. Utilitza els termes pronunciaments,Constitució del 1812 i eleccions.

1.EL Trienni LIBERAL POLIS 4 DE L'absolutisme A L'liberalisme Ciències socials, història Alicia Santiago Quart curs Alicia Santiago

2. L'RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop d'Estat mitjançant el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució . va restaurar Totes els antigues Institucions i és va restablir el RÈGIM senyorial. Era el Retorn a l'Antic Règim. Amb el suport dels sectors més liberals de l'Exèrcit, a els opositors de l'absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la Majoria reprimits.

3. El Trienni LIBERAL El 1820, 01:00 pronunciament protagonitzat paper coronel Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823) . Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. És va crear la Milícia Nacional, 1 cos de voluntaris armats que defensaven l'ordre allibera

   6. Per què Ferran VII va abolir la llei sàlica? Per què no hi varen estar d'acord els carlins?

Perquè va tenir dues filles ja que algú tenia que ocupar el seu lloc i la va llevar per aquest motiu

per que els hi pareixia molt malament que una dona governes el seu país

   7. Enumera les causes de la independència de les colònies hispanoamericanes.

varen ser un parell de causes com els factors clau del procés d'independència varen ser la incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l'imperi, i les aspiracions dels descendents dels espanyols nascuts a Amèrica, els criolls, a controlar políticament el seu propi territori.

   8. Qui es va enfrontar en la guerra carlina? Quan va esclatar?

   9. Quins eres els focus carlins més importants?

  10. Resumeix en aquesta taula les diferències essencials entre isabelins i carlins:

 Isabelins:els isabelins s'identificaven com a liberals i volien lluitar per que Isabel pogués governar sent una dona                 

 Carlins:els carlins van aconseguir conquerir Tolosa, Durango, Bergara i Eibar, però va fracassar en la presa de Bilbao, on va trobar la mort (1835) i els carlins van veure’s privats del seu millor estratega.

Grups socials que els     recolzaven: defensaven que Isabel pogués governar i poder rompre amb la tradició de que té que ser un home que ha de governar un país

  Règim polític que 
   defensaven: ells defensaven el carlisme no volien que governés una dona volien seguir amb la tradició de que tenia que ser un home

La tilde diacrítica

Sin tilde o acento diacrítico		Con tilde o acento diacrítico
aun	- Adverbio (cuando equivale a hasta, también, inclusive o siquiera, con negación). Ejemplo: aun los sordos habrás de oírme.  - Locución conjuntiva. Ejemplo: aun cuando.	aún	Adverbio de tiempo sustituible por todavía. Ejemplos: aún es joven / No ha llegado aún.
de	Preposición. Ejemplos: un vestido de seda / Iros de aquí.	dé	Del verbo dar. Ejemplos: dé usted las gracias / Quiero que me dé este regalo.
el	Artículo: el soldado ya ha llegado.	él	Pronombre personal. Ejemplos: me lo dijo él/ Él no quiere dar su brazo a torcer.
mas	Conjunción adversativa. Ejemplos: quiso convencerlo, mas fue imposible / Lo sabía, mas no nos quiso decir nada.	más	Adverbio de cantidad. Ejemplos:hablas más, despacio / Dos más cinco son siete.
mi	- Posesivo. Ejemplo: Te invito a mi casa.  - Sustantivo como "nota musical". Ejemplo: el mi ha sonado fatal.	mí	Pronombre personal. Ejemplos: a mí me gusta el fútbol / ¿Tienes algo para mí?
se	Pronombre personal: se comió todo el cocido.	sé	Forma del verbo ser o saber: yo no sénada / Sé buenos con ellos, por favor.
si	Conjunción condicional. Ejemplo : Si llueve no saldremos / Todavía no sé si iré.  Sustantivo como "nota musical". Ejemplo: una composición en si bemol.	sí	Adverbio de afirmación o pronombre personal reflexivo. Ejemplos: ¡sí, quiero! / Solo habla de sí mismo.
te	Pronombre Personal. Ejemplos: te lo regalo / Te he comprado unos guantes.	té	Sustantivo (bebida). Ejemplo: toma una taza de té.
tu	Posesivo. Ejemplo: dame tu abrigo.	tú	Pronombre personal. Ejemplo: túsiempre dices la verdad.

I. Elige al menos 3 monosílabos de la siguiente nube de palabras y escribe 5 oraciones que incluyan esas palabras; sigue el ejemplo

Tú                  Paz                       Mas                          El                            Con                               Luz

Lo                    ir                                  gris                         mí                       flor                                fé

Flan                Fin                      Más                           De                            Dar                              Con

Col                  a                                    en                          por                     pez                  cal

1. Tú coche gris con aire acondicionado

2. Más luz en la fé.

3. El pez que se llama Col.

4. El fin de la paz.

5. La flor que esta en el parque es bonita.

6. Mí flan esta de color gris.

II. Elije el monosílabo correcto en las siguientes oraciones.

1. Ya (sé / se) _sé___ conducir motocicleta

2. Esa computadora es (de / dé) ___dé___ Adrián.

3. ¿(Tu / Tú) ____tú_____ también estudias inglés?

4. Necesitamos (más / mas) _____más______ refrescos

5. (Si / sí) ____si_____ hoy llueve se va a mojar mi ropa

6. Ese regalo era para (ti / tí) ______ti______

III. Escribe el acento en los monosílabos subrayados en caso de ser necesario

Este café es más rico que el de ayer

Cuando llegué tú ya no estabas

Tú computadora ya se descompuso

El domingo fui a tu casa

Él no quería volver a verla

Se terminaron los chocolates

Mí novia me regaló una computadora

IV. Completa las siguientes oraciones con el monosílabo correcto

1. Roberto salió solo; _____él__ ya no te quiso esperar.

2. ____Tú___ sabías todas las respuestas. Sí, porque yo ____sí____ estudié.

3. Guarda ____tú______ teléfono en ese cajón.

4. Llegaron _____aún________ invitados, así que necesitamos ______más____ comida.

5. ¿_Tú______ dónde son esas chicas tan lindas?