Poema del cantautor Lluis Llach

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:

A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
En aquest poema el noi o noia que parla, diu que vol anar i estar amb aquella persona si aquesta persona també estàEn el primer els primers quatre versos diuen que si va el també va. Si ella està el també està.                          
En els següents versos compte que no hi ha país ni demà sense.En els propers versos diu que vol seguir un camí al costat d'ella per sempre.
Després diu que li agrada despertar al matí al seu costat i tornar a viivr, viure junts.
                                       
B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera?
Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?
Aquesta escrita en primera persona. Que sigui més subjectiu.
                                                                    
C. Quin és el tema del poema?
El tema del poema és 'sense tu'
                                                                    
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

És un poema de quatre estrofes i cada estrofa quatre versos. Té rima assonant.
                                                                    
E. Opinió personal.

Bé, no tinc molt a dir ja que he vist molts poemes semblants aquets i la veritat és que tots m'agraden per igual, uns més que altres. Aquest poema està bé i la seva estructura s'entén.
                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach

Reflexió 2a avaluació

Reflexió 2a avaluació

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

Aquesta avaluació he estudiat més que la primera. M'he despistat una mica més, però això ho arreglaré en la tercera avaluació. Estudiaré més i estaré més concentrat.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

A la imatge hi ha una bicicleta recolzada a un arbre amb teranyines.

3. Explica com et sents en el teu grup de 3r de diver i per què.

Jo en el meu grup de classe em sento molt bé, còmode, i gust d'estar en aquesta classe. Perquè els conec a tots des de fa anys i no tinc vergonya de parlar amb ells.

Venècia

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.

   








2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

La hisotira:
La colonització és del segle V. Els habitants de la terra ferma es van traslladar a les illes per escapar de les invasions dels bàrbars. La Llacuna no era independent, sinó que li devia fidelitat a l'Imperi Bizantí, i l'any 812 va passar a ser una de les seves províncies. Constantinoble li concedia a Venècia privilegis perquè era un punt important per al comerç entre Orient i Occident. Quan Carlemany i l'emperador de Bizanci van signar el tractat de Aquisgrana. El poder de Venècia va augmentar molt gràcies a les croades, sobretot amb la quarta, en 1204, en la qual els venecians van utilitzar als cristians com a mercenaris per derrotar Constantinoble. Després d'aquesta victòria, Venècia es va assegurar el control del comerç i es va convertir en una de les potències més importants de la época.Constantinopla va caure en mans dels turcs i venecians van perdre moltes possessions. Amb l'arribada de Colom a Amèrica en 1492 i amb la nova ruta marítima cap a les Índies de 1500, Venècia va començar a perdre el monopoli del comerç. En els segles posteriors, l'aliança entre Espanya i Portugal, l'auge comercial de Gènova i les derrotes davant els turcs, van afeblir encara més a la República Veneciana, que tot i així va aconseguir mantenir la seva independència fins a l'arribada de Napoleó en 1797. Més tard, amb el tractat de Campo Formio, Napoleó va lliurar la ciutat a l'Imperi Austro-Hongarès i es van repartir les seves possessions. Venècia va passar a pertànyer al Regne d'Itàlia després de la tercera guerra d'independència en 1866.

La gastronomia:A Venècia el risotto és el plat estrella.

Un menjar que delectarà el teu paladar és el fetge amb ceba


Un peix molt popular en restaurants de Venècia és el peix Sant Pere

Venècia podràs degustar un ric Campari®

Comentari de poemes

Comentari de poemes

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

En aquests primers versos, intenta explicar que ja és hora de canviar. Que ha tornat una nova estació de l'any. En aquests propers quatre versos parla de motxilles i auriculars, vol dir que ja s'acaben les classes i és hora de descansar. Parla de l'avorriment i que no hi ha concentració i que els adolescents tenim la hormones revolucionades. Explica que hi ha passadissos de mirades, dels passadissos cunyat es miren i també de les finestres. Que ja es va acabar tota la foscor i ara és l'hora de brillar.
         

  2. Tema?

nova temporada

               
 3. Resumeix el poema en cinc línees.

Aquest poema ens vol dir, o ens vol transmetre que ja ha arribat una nova estació de l'any on dejemas d'anar a classes on ens avorrim. Ara ja és hora de tornar a estar llibres a sentir-nos llibres sense haver d'arribar motxilles a sobre.Ja era hora de tornar a viure de nou i deixar les coses que solíem fer abans, per vovler al mar a gaudir de les onades.

             
 4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

Refranys d'amor

Refranys d'amor

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

Refranys d'amorA la ben casada, només el seu marit li agradaAllà on hi ha amor, no hi ha rancorCosta molt poc d'enamorar i costa molt més de conservarDe tant que et vull et trec un ull Els amors passen, els amics quedenNi abril sense flors, ni joventut sense amorsL'amor el va pintar un cegoQui té amor, no dormSi vols que et vulguen, fes-te volerQuan em mires i et rius, senyal que em volsQui no es va enamorar no sap el que se sent morir per dins.Saps que tas enamorat quan sents un zoològic dins teu.

Refranys d'amor

A la ben casada, només el seu marit li agrada

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De tant que et vull et trec un ull 

Els amors passen, els amics queden

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

L'amor el va pintar un cego

Qui té amor, no dorm

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Quan em mires i et rius, senyal que em vols


Qui no es va enamorar no sap el que se sent morir per dins.

Saps que tas enamorat quan sents un zoològic dins teu.

Quan t'enamores, no vols despertar.

Per proves d'amor es va crear la distància.

Si t'il·lusiones, deixa-ho. Si t'enamores, viu-. I si et deixen, supera-ho.

L'amor...

L'amor...

       

          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

Hola, t'escric aquesta carta perquè sàpigues el que sento per tu.
Des que et vaig conèixer aquella vegada al parc, aquell dia tan espectacular. Em vas deixar sense paraules. Em va sorprendre tal bellesa que en la meva ment només havia teus rostre amb aquests bonics ulls que tens. Aquests llavis que em van agradar. No se com va ser, ni com a pas, però de tu m'enamori aquest instant. Quan ens acomiadem alguna cosa dins meu em va dir que et besi, i aquest petó em va fer sentir grans coses per tu. Cada vegada em vas agradar masa ara que estic amb tu, no vull separar-me. Em fas l'home més feliç del món al poder tenir-te en la meva vida, tocar-te, besar-te, sentir que ets meva. Només tu i jo. Per que tu vas ser i ets i seràs qui m'enamori tots els dies.
Quan et vaig demanar que siguis algú especial en la meva vida, em vaig quedar impressionat amb la teva resposta, quan em vas explicar que jo t'agradava, no sabia com reaccionar. Saber que sents el mateix que jo és una cosa meravellosa, des de aquell 5 de setembre hem passat grans moments junts tant bons com dolents, però més bons. Aquests records mai em aniran del cap, recordo aquella vegada que ens vam anar de la festa en la qual estàvem i vam estar passejant per la platja sota la llum de la lluna i els estels observant, quan caminem agafats de la mà. Són tants moments al teu costat que m'encanta recordar-los.Ara el que més vull és no separar-me de tu, saber que aquestes amb mi i seguirà sent així. Ets ai noia increïble, tinc la sort d'haver-te conegut. Sóc conscient que jo no sóc el millor home del món, però sóc l'home que et va fer la dona més feliç del món. Amb mi estaràs sempre feliç, perdó si mai vaig fer una cosa que no et gust, i perdó si cometo errors no sóc tan perfecte.
Ja és moment que acabi aquesta carta així que m'acomiado. T'estimo, t'estimo per sobre de tot i de tots i no ho vaig a deixar de fer. Ens veurem molt aviat.

Molts petons i abraçades a distància, espero que arribin tots.

         
      2. Penja vuit imatges que expressin amor.

No ens queda més que la revolució pacífica

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet

  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

En el text s'explica com el govern vol tancar un hospital públic per estalvia diners. També compte que es podria estalviar diners per altres llocs i amb altres coses, però el govern no vol i que quan demani ajuda no la tindrà per ser com és amb el poble. El govern ens vol treure tot, i ja no fa cas als valors dels drets humà.

  2. Quin és el seu tema principal?

La defensa contra el govern

  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.
Jo espero que si, segueix obert al públic i que avui dia els hospitals són necessaris.

Estic d'acord amb el que diu aquest text, perquè el govern només actua per si mateix. No pensa en el poble ni en les persones que seran afectades .Quieren estalviar diners per gastar entre ells mateixos i prefereixen que el seu poble qui els dóna de menjar passin gana, tinguin mala eduacion, i estiguin a l'atur. Quan el govern s'ensorri, no serà culpa del poble, sinó de les persones de l'alt càrrec que no van saber arribar el seu lloc com líders.

       Fes una entrada lliure sobre el tema que t'interessi més ara mateix.

  Cerca imatges adequades i les penges al teu blog.


A mi m'agraden molts els videojocs, i més el que són de paper. Entre ells el joc que més eh jugat és un anomenat 'World Of Warcraft' mes conegut com 'WoW'. És un joc de rol entre el qual els jugadors controlen un personatge en · dimensions (3D). La seva història és molt extensa i llarga. No podria explicar-ho tot, però si una mica. Són dos bàndols, dues bandes, dos clans, com ho vulguis dir. Que lluiten per conquerir tierraz i per guanyar honor. En el seu joc hi ha molts personatges de tota mena. Tots convivem a Azeroht. L'argument de la història és que l'Aliança i la Nova Horda viuen en un estat de guerra freda, i mantenen una fràgil i trencadissa pau, mentre reconstrueixen els seus regnes i tracten de recuperar la seva prosperitat. En Ventormenta, el rei Varian Wrynn ha desaparegut en circumstàncies misterioses mentre viatjava en missió diplomàtica a l'illa de Theramore, pel que en la seva absència, és nomenat rei el seu fill Anduin Wrynn, encara un nen, assumint la regència Lord Bolvar Fordragon i la misteriosa Lady Katrana Prestor. En Orgrimmar, el cap de guerra Thrall lluita per tirar endavant la Nova Horda. Aquest joc aquesta complet, hi ha moltes persones enganxades a què juguen les 24 hores del tia per ser el millor pj (personatge Jugador). Aquest joc és n1 a tot el món aclamat pels crítics, i persoanjes que el juguen.


Així es veuen els gràfics.


Pots cavalcar impressionants dracs..etc.etc.

El far fos

El far fos

  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.

Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.

Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.

Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

--Tracta Sobre el comenzamiento del món, sobre la terra, quan comença el bo i el dolent, quan per a tot hi ha un desigual. A la terra hi trobem un mirall gegant anomenat mar.

El gat negre d'ulls verds

El gat negre d'ulls verds

Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la protagonista. Penja una imatge adient. 

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.

-És una persona que compta els seus sentiments, amb la qual sembla no estar feliç. Sempre la mira, la critiquen, la assenyalan amb el dit. Però quan mira a la finestra, demana un desig a un estel tan brillant com el sol. Després de demanar-es mira al mirall i es veu la seva com es transforma en un gat negre, ara era tan capaç de veure en la foscor com un gat negre o un altre gat.

Recerca

Recerca

               1.Visita la pàgina www.ine.es i podràs veure les dades actuals de la població activa espanyola.

La ocupación aumenta en 65.100 personas en el cuarto trimestre respecto al tercero, hasta un total de 17.569.100. Es el primer aumento en un cuarto trimestre desde 2006. La variación trimestral del empleo es del 0,37% (incremento de 0,99% en términos desestacionalizados). El empleo ha crecido en 433.900 personas en los 12 últimos meses. La variación anual es del 2,53%.