Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli
1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.
Em sento trist en l'oblit, no recordo res més que veure la seva anada. No trobo cap dels seus records en el meu pensaments. Ne sento sola, l'únic que m'ha acompanyat és la meva solitud i el meu tresteza, dues amigues inseparables. Sento que segueixen en mi. Només miro per la finestra i intent oblidar-me de tot i no recordar res més.El meu cabell plora mentre més llarg creix, la meva cara i aspecte envelleixen al pas del temps. No se que faré, no sé on anire, no que he de fer per poder alliberar-me, sentir-me lliure, sentir-me que tot sol va ser un somni, només vull obrir els ulls i saber que tot ha passat.La meva mirada crida el seu nom, els meus ulls veuen el seu reflex, i el meu amor segueix creixent, no entenc res. Com voldria ser algú, per poder tenir-lo. Espero que tot passi tan ràpid com el temps que m'envolta.
Em sento trist en l'oblit, no recordo res més que veure la seva anada. No trobo cap dels seus records en el meu pensaments. Ne sento sola, l'únic que m'ha acompanyat és la meva solitud i el meu tresteza, dues amigues inseparables. Sento que segueixen en mi. Només miro per la finestra i intent oblidar-me de tot i no recordar res més.El meu cabell plora mentre més llarg creix, la meva cara i aspecte envelleixen al pas del temps. No se que faré, no sé on anire, no que he de fer per poder alliberar-me, sentir-me lliure, sentir-me que tot sol va ser un somni, només vull obrir els ulls i saber que tot ha passat.La meva mirada crida el seu nom, els meus ulls veuen el seu reflex, i el meu amor segueix creixent, no entenc res. Com voldria ser algú, per poder tenir-lo. Espero que tot passi tan ràpid com el temps que m'envolta.
2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.
Em sento tristaem sento sola
però no puc més
em sento sola amb inquietud
Jo sóc qui es queda
tu ets qui se'n va
No puc fer res
més recordar
El meu tristesa plora
pitjor que la pluja
lament el teu perduda
sospir teu anada
El meu amor et crida
ets la meva inspiració
Jo segueixo aquí
esperant la meva perdició
Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada