La descripción

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Quan va arribar tard a casa sense que la meva mare em escolti li suen les mans com el rocio de les ojas al matí i em tremolen els peus com tremolors. De vegades el meu estómac sona com una moto sense lubricar.

Que la poesia ens salvi...

Que la poesia ens salvi...

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

El tigre es troba només al continent asiàtic; és un predador carnívor i és l'espècie de fèlid més gran del món, 4 podent aconseguir una grandària comparable al dels felins fòssils més grans.

Es troba a l'Índia, Bangla Desh, Bhutan, Birmània i Nepal. És una espècie en perill d'extinció, 5 i en l'actualitat, la major part dels tigres al món viuen en captivitat. El tigre és l'animal nacional de Bangladesh i l'Índia. És un animal solitari i territorial que generalment sol habitar boscos densos, però també àrees obertes, com llençols. Normalment, el tigre caça animals de mida mitjana o gran.

El tigre és el fèlid més gran del món, comparable en grandària amb els grans fèlids fòssils. La mida dels tigres i altres característiques varien d'una subespècie a una altra. En estat salvatge, els tigres mascles tenen un pes que oscil·la entre els 100 i els 360 kg i una longitud de 220-380 cm incloent la cua, que mesura entre 60 i 110 cm i de 70-122 cm d'altura a la creu. La majoria dels tigres tenen un pelatge taronja o comú, una àrea intermèdia i ventral blanquinosa i les ratlles varien en to des marró fosc fins al negre. La forma i quantitat de les ratlles varien segons el seu sexe (si és femella la quantitat de ratlles és menor), encara que la majoria dels tigres solen tenir menys de 100 ratlles. El patró de ratlles és únic en cada exemplar i és possible utilitzar això per identificar un individu, de la mateixa manera que les empremtes dactilars s'utilitzen per identificar una persona.

Les principals preses del tigre són el uapití, el senglar, el cérvol shika, el cabirol i el cérvol mesquer, mentre que a l'illa de Sumatra el cérvol de Timor, el senglar i el tapir malai són les preses caçades amb més freqüència pel tigre de Sumatra. També són capaços de caçar grans herbívors, com gaures, búfals aquàtics i ants. Entre les seves preses habituals també es troben alguns altres grans depredadors com hienes ratllades, llops, cuones, pitons reticulades, pitons índies, óssos tibetans, óssos bezudos, óssos malais, cocodrils siamesos, gavials i falsos gavials; mentre que en algunes ocasions ataquen guepards, lleopards i cocodrils de les maresmes, encara que als nomenats fèlids només els devoren en situacions d'escassetat de menjar, ja que normalment els ataquen per considerar competidors per les preses i per representar un perill per als seus cries , però no els mengen.

Sóc el tigre.

Et aguait entre les fulles

amples com lingots

de mineral mullat.

El riu blanc creix

sota la boira. Arribes.

Nua et submergeixes.

Espero.

Llavors en un salt

de foc, sang, dents,

d'una urpada enderroc

el teu pit, els teus malucs.

Bec teva sang, trenco

teus membres un a un.

I em quedo vetllant

per anys a la selva

els teus ossos, la teva cendra,

immòbil, lluny

l'odi i de la còlera,

desarmat en la teva mort,

creuat per les lianes,

immòbil, lluny

l'odi i de la còlera,

desarmat en la teva mort,

creuat per les lianes,

immòbil en la pluja,

sentinella implacable

del meu amor assassí.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

Sí, perquè et fa canviar la teva forma de pensar i de fer les coses. La poesia inclou molt en la teva vida quotidiana.

Té molta importància perquè et fa pensar diferent.

Preparam Sant Jordi

Preparam Sant Jordi

  1. El 23 d'abril serà el dia del llibre. Cerca informació sobre aquest dia i la penges al teu blog.

El dia 23 d'abril va ser triat com "Dia Internacional del Llibre", ja que coincideix amb la mort de Miguel de Cervantes, William Shakespeare i l'Inca Garcilaso de la Vega en la mateixa data l'any 1616. L'objectiu de fomentar la cultura i la protecció de la propietat intel·lectual per mitjà del dret d'autor. La Conferència General de la Unesco la va aprovar a París el 15 de novembre de 1995, per la qual cosa a partir d'aquesta data el 23 d'abril és el "Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor".

        2. Explica la llegenda de Sant Jordi. Penja imatges al teu blog.

vila de Montblanc estava sent terroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè pudent i causant estralls entre el bestiar. En la seva recerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenir-lo apartat. Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants. Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.

Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa. La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança. Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses. Jordi, o Jordi, o George, o Giorgios, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d'aquestes roses.

        3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.

Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia

Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish-

Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.

Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barrielque us invitem a llegir.

De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?

Hi ha arbres que mai seran llibres,

hi ha arbres que guarden històries

entre el silenci i les queixes del tronc,

a l'ombra de les seves branques,

amagant sota terra les grans arrels...

Hi ha arbres que mai seran llibres.

Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.

L'harmonia de les lletres,

ritme del brodat sobre blanc,

punt de llibre,

marca, clau de pas.

Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan-

Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.

El Dia del Llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,

poemes, contes i faules,

creixen històries,

creixen relats

i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:

llibres que per Sant Jordi 

els carrers dels pobles han inundat.

Compte que en els arbres Tenen històries i contes, poesia. I que per totes les parts Es troba la poesia por les núvol, pels arbres per la terra ... etc.

M'agrada perquè és un bonic poema pel dia del llibre.

Una llegenda antiga sobre un drac...

Una llegenda antiga sobre un drac...

   Cançó del cavaller Sant Jordi:  23 d'abril

Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap. 
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses. 
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada. 
  1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra.
La història que explica, ens diu que el cavaller va anar a buscar una princesa que estava capturada per un drac en un lloc. Potser ella estigués en un castell custodiat per un drac, i el cavaller va ser a la recerca d'ella. El cavaller lluito amb el drac i el va vèncer, emportant la princesa i fent-lliure del drac. El li dóna una rosa a ella. I d'aquesta història surt la llegenda de Sant Jordi.

El cau del drac

El cau del drac

 Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!

                                       El cau del drac

El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

 1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?
Té forma de rosa.

2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)
(sang púrpura,Les fogueres s’emporten els llibres ,La mà ja no escriu,)
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.

Sant Jordi mariner

(Núria Freixa)

Ran de mar l’àncora aferra

un Sant Jordi mariner

amb samarreta de ratlles

i una gorra de paper.

Colrat de sol i salitre

ens arriba disposat

a canviar les embranzides

d’aquell mar encabritat

pels combats en terra ferma

contra un drac enfurismat.

De la filla gran del Rei

diuen que s’ha enamorat.

Amb un cop de rem abat,

deixant ben estabornit,

sense ni gota de sang,

la bèstia que espaordia

a tots aquells vilatans.

I el Sant Jordi mariner,

de samarreta de ratlles

i de gorra de paper,

a la princesa ha encisat

quan en comptes d’una rosa

li du una estrella de mar.

Ha arribat la primavera

Ha arribat la primavera

                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                    
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

      

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Frases amb ànima

Frases amb ànima

       Visita la següent pàgina https://twitter.com/frasesambanima, tria 5 frases que més t'agradin, amb les seves imatges corresponents i explica'n el seu significat. Llavors en tries la frase que més t'apassioni de les 5 triades.

Comentari de poemes

Comentari de poemes

Més poemes...

                                   

       
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. 

Un amor no correspondido.

Un amor no correspost,

És dormir les tristeses per no escoltar-

llevar-li la il·lusió al pensament que et evoca,

enredar-se en l'aire i el cel

com ofegant les ganes

és com mutilar una escultura, alguna cosa li falta

un amor no correspost

un parell de llàgrimes sense assecar

Pell sense pell

d'un petó a petó que no vam fer

d'un despertar que només un

gaudeixo

aquest viure cadàver de la destinació

que en la mortalla de l'amor es va presentar

-Explica que és millor dormir per no plorar ni pensar en el que ha passat ja que és difícil viure sense un amor.

Tristesa

Estic trist, i els meus ulls no ploren

i no vull els petons de ningú;

la meva mirada serena es perd

en el fons callat del parc.

¿Per què he de somiar en amors

si està fosca i plujosa la tarda

i no vénen sospirs ni aromes

en les rondes tranquil·les de l'aire?

Han sonat les hores dormides;

està sol l'immens paisatge;

ja s'han anat els lents ramats;

flota el fum en els pobres llars.

-Diu que no serveix plorar, ni vol estar trist. Que aquesta millor sol.

Solitut

Ells tenen raó

aquesta felicitat

almenys amb majúscula

no existeix

ah però si existís amb minúscula

seria semblant a la nostra breu

presoledad

després de l'alegria ve la solitud

després de la plenitud ve la solitud

després de l'amor ve la solitud

ja que és una pobra deformació

però la veritat és que en aquest durable minut

un se sent

sol al món.

-Explica que després de tot, ve la solitud.
Que per un moment, quan et ocurrre cosa dolenta, en aquest moment et sents sol en el món.

Alegria 

L'ombra que vaig indagar ja no em pertany.
Jo tinc l'alegria duradora del pal,
l'herència dels boscos, el vent del camí
i un dia decidit sota la llum terrestre.

No escric perquè altres llibres em aixafin
ni per aferrissats aprenents de lliri,
sinó per senzills habitants que demanen
aigua i lluna, elements de l'ordre immutable,
escoles, pa i vi, guitarres i eines.

Escric per al poble, encara que no pugui
llegir la meva poesia amb els seus ulls rurals.
Vindrà l'instant en què una línia, l'aire
que va remoure la meva vida, arribarà a les seves orelles,
i llavors el llaurador aixecarà els ulls,
el miner somriurà trencant pedres,
el Palanquero es netejarà el front,
el pescador veurà millor la brillantor
d'un peix que bategant li cremarà les mans,
el mecànic, net, acabat de rentar, ple
d'aroma de sabó mirarà meus poemes,

i ells diran potser: "Va ser un camarada".