diumenge, 19 d’abril del 2015

Comentari de poemes

Més poemes...

                                   

       
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. 

Un amor no correspondido.


Un amor no correspost,
És dormir les tristeses per no escoltar-
llevar-li la il·lusió al pensament que et evoca,
enredar-se en l'aire i el cel
com ofegant les ganes

és com mutilar una escultura, alguna cosa li falta

un amor no correspost
un parell de llàgrimes sense assecar

Pell sense pell
d'un petó a petó que no vam fer
d'un despertar que només un
gaudeixo
aquest viure cadàver de la destinació
que en la mortalla de l'amor es va presentar

-Explica que és millor dormir per no plorar ni pensar en el que ha passat ja que és difícil viure sense un amor.

Tristesa

Estic trist, i els meus ulls no ploren
i no vull els petons de ningú;
la meva mirada serena es perd
en el fons callat del parc.

¿Per què he de somiar en amors
si està fosca i plujosa la tarda
i no vénen sospirs ni aromes
en les rondes tranquil·les de l'aire?

Han sonat les hores dormides;
està sol l'immens paisatge;
ja s'han anat els lents ramats;
flota el fum en els pobres llars.

-Diu que no serveix plorar, ni vol estar trist. Que aquesta millor sol.

Solitut

Ells tenen raó
aquesta felicitat
almenys amb majúscula
no existeix
ah però si existís amb minúscula
seria semblant a la nostra breu
presoledad

després de l'alegria ve la solitud
després de la plenitud ve la solitud
després de l'amor ve la solitud

ja que és una pobra deformació
però la veritat és que en aquest durable minut
un se sent
sol al món.

-Explica que després de tot, ve la solitud.
Que per un moment, quan et ocurrre cosa dolenta, en aquest moment et sents sol en el món.

Alegria 

L'ombra que vaig indagar ja no em pertany.
Jo tinc l'alegria duradora del pal,
l'herència dels boscos, el vent del camí
i un dia decidit sota la llum terrestre.

No escric perquè altres llibres em aixafin
ni per aferrissats aprenents de lliri,
sinó per senzills habitants que demanen
aigua i lluna, elements de l'ordre immutable,
escoles, pa i vi, guitarres i eines.

Escric per al poble, encara que no pugui
llegir la meva poesia amb els seus ulls rurals.
Vindrà l'instant en què una línia, l'aire
que va remoure la meva vida, arribarà a les seves orelles,
i llavors el llaurador aixecarà els ulls,
el miner somriurà trencant pedres,
el Palanquero es netejarà el front,
el pescador veurà millor la brillantor
d'un peix que bategant li cremarà les mans,
el mecànic, net, acabat de rentar, ple
d'aroma de sabó mirarà meus poemes,

i ells diran potser: "Va ser un camarada".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada