Comentari poema
1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)
Aquí cuenta que la joven quieren disfrazar a la luna de pirata o de princesa y describe lo que usara para disfrazarla , en si cuando su padre la despierta la luna ya no esta.
Es una estrofa entera, de 19 versos y de rima assonatnte
A disfrazar la luna
(Gloria Almendáriz)
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.
La il·lustració és d'Aileen Leijten.
dimecres, 27 de gener de 2016
Comentari de text
Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.


2. Explica el contingut del text.
parla d'un malestar, un mal de cap que té aquesta persona i que qualsevol soroll el molesta. Per això es pren una aspirina i narra l viatge d'aquesta aspirina fins que surt del seu cos. Quan succeeix això ja se sent alleujat.
parla d'un malestar, un mal de cap que té aquesta persona i que qualsevol soroll el molesta. Per això es pren una aspirina i narra l viatge d'aquesta aspirina fins que surt del seu cos. Quan succeeix això ja se sent alleujat.
3. Opinió personal.
Bé és una història realista que explica una veritat que li passa a tothom, que quan ens sentim malament ens prenem una aspirina per alleujar el dolor.
Bé és una història realista que explica una veritat que li passa a tothom, que quan ens sentim malament ens prenem una aspirina per alleujar el dolor.