Àngel Guimerà
1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.
Escriptor català nascut a Santa Cruz de Tenerife, els seus pares van decidir tornar a al Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s'instal·la a Barcelona, on cursa els seus estudis; molt aviat s'identifica amb el moviment catalanista. Va formar part del grup Jove Catalunya i va ser un dels fundadors de la revista La Renaixensa, que més tard es convertiria en diari, i del qual va arribar a ser director. Es va presentar als Jocs Florals de 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari. Les composicions poètiques de Guimerà van ser recollides en Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1889 va ser escollit president de la Lliga de Catalunya i el 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. En 1895 va ser elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català.
1.a Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.
Àngel Guimerà: "La Santa Espina"
LA SANTA ESPINA
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
En aquest fragment podem veure com diu que se sent català i que no hi ha terra millor que ella. Que per aquí pas Déu a la primavera i que tots cantavan al seu pas.
2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.
Àngel Guimerà: "La Santa Espina"
LA SANTA ESPINA
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
En aquest poema diu que se sent molt català i que tota la gent al seu voltant canta ppor que veu Déu passar i que se sent català i ningú li farà canviar d'opinió.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
En aquest poema diu que se sent molt català i que tota la gent al seu voltant canta ppor que veu Déu passar i que se sent català i ningú li farà canviar d'opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada