Repassam l'accentuació

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Repassam l'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                  comitè             mossèn          cafè               aprèn
entén                    puré                 ale                  pagès         imprès
irlandès                   cinquè          només             entès            també
consomé               congres          gairabé               faré             interès
això                     ressò                boirós             afició         ambdós
espòs                     presó              arròs              coto              refós
exclòs                    allò                però                 sinó                curiós
talòs                  gloriós                repòs              difós                 inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                    colliu                    dema            permís              aniran

algún                 llumí                       Ramon            porro                avís
així                   crostó                    votació              anireu              Ferran
procés               respon                      cigró             campió               espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telefon                           dèbil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu

feieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia               espaiosa                         patiria                 trajectòria               mengessin
artilleria                pólvora                  Letònia                  policia                  càmera
acadèmia            església                       pertinent                feréstega            origen

palauet               hostilitat                    ciència                   exigua                 dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

Hoquei              olimpíades                diòptria                   xassís                elit

xandall                 medul·la                 viking                     rèptil             període
atmosfera               intèrfon                  pneumònia              termòstat           tulipa

isòbara                 míssil                        futbol                 tèxtil                 omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu nét té un os de la mà més llarg de què es normal.
2. Si ara em dius que sí que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els béns de l’acusat són un pel més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser per que en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb estupidesa pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos! 

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. 
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments. 
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist. 
El pont dels jueus, Martí Gironell 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié aixi que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records! 
Mirall trencat, Mercè Rodoreda 
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhammad a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir. 

La vida després de Déu, ree