Figures retòriques

Figures retòriques

Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.

Comparació: Recurs expressiu que relaciona 2 conceptes que tenen una semblança. – Exemple:
En Josep està vermell com un tomàquet més vermell que un tomàquet tan vermell com un tomàquet

Metàfora: És un recurs expressiu que també es basa en la comparació entre 2 conceptes, però NO té nexe d’unió. – Exemple:
– La Joana és una gallina
Al·literacio: epetició expressiva d’uns sons determinats.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes

Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.

Aigua riallera de dintre els bassals / quan el sol et crida tu hi vas amb un salt
Apòstrofe:L'apòstrofe és un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta, per exemple
 "Oh, sol, escolta'm!". A diferència de la personificació, l'apòstrofe considera aquesta entitat com a vocatiu, és a dir, com a possible destinatari del discurs literari.
Encavallament:En un vers, l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Un exemple el podem trobar en aquest fragment d'un poema de Jose Maria López-Pico:

Tèbia i perfumada la nit talment com una

beutat que deslligués la cabellera bruna

damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira

rient i viva flama encén d'una guspira.