Ciències socials T5

Ciències socials T5

1. Cerca informació sobre la industrialització  i la societat en l'Espanya del segle XIX. Penges al teu blog un text que parli sobre aquest tema i en fas un resum.

Les primeres indústries modernes van localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia.  Paral·lelament, es van fundar les primeres institucions financeres, com ara els bancs moderns i la borsa de Madrid.

La siderúrgia. Les primeres indústries siderúrgiques van crear-se a Màlaga i Astúries per la proximitat de les mines de ferro i carbó en aquests punts de la geografia espanyola. Tot i això, aquestes indústries mai van acabar de consolidar-se a causa dels elevats costos de transport del carbó asturià i de l’escassa capacitat calorífica que representava aquest mineral. D’aquesta manera, a partir de la dècada de 1850, les siderúrgiques establertes a Astúries i Andalusia ja no van poder competir amb les basques.

La mineria. El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va començar arran de l’aprovació de la nova legislació de mines de 1868. Així, l’explotació dels jaciments de plom (Linares, La Carolina), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín) van ser importants en el procés d’industrialització espanyol. Ara bé, per recaptar fons i pal·liar el deute de la hisenda espanyola, l’explotació d’un bon nombre d’aquests jaciments va ser concedida a companyies estrangeres, sobretot franceses i angleses. 

Els nous sectors industrials. A finals del segle XIX la indústria espanyola va consolidar-se i també van desenvolupar-se nous sectors: l’electricitat, que es va utilitzar per a la il·luminació dels carrers de les grans ciutats, les fàbriques i els espais públics i com a font d’energia per a la indústria; el petroli, que va permetre la difusió de l’automòbil  i la indústria química, amb la fabricació d’adobs, pintures, medicaments i explosius, entre d’altres productes.

Els problemes de la industrialització espanyola. Durant el darrer terç del segle XIX, la indústria va escampar-se per més zones del territori. Així, Madrid va esdevenir la tercera regió industrial del país, per darrere de Catalunya i el País Basc, com a conseqüència de que moltes empreses, tant espanyoles com estrangeres, van instal·lar-s’hi i del seu creixement demogràfic que va estimular la demanda de béns de consum.

Però la indústria espanyola tenia dos problemes molt greus per al seu desenvolupament. En primer lloc, era un sector econòmic poc competitiu, per això l’Estat gravava amb uns alts impostos els productes estrangers com a únic recurs per aconseguir encarir-ne el preu i que la població comprés els productes nacionals a un preu més barat. En segon lloc, tot i l’expansió de la industrialització, els sectors moderns es concentraven en molt poques zones del territori mentre que la resta de l’Estat continuava molt endarrerida i persistien desequilibris profunds en la distribució regional de la riquesa.

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

Està bé perquè totes les persones dels planetes són bastant simpàtiques, sobretot els de la Terra. M'agrada molt que hi hagi tants planetes.
Quan hi surt el narrador t'imagines més text. Es veu que aquest conte és molt treballat. Els personatges són molt divertits. Eloi Masnou.
A mi m'ha agradat molt perquè no hi ha violència. 

La primera vegada que vaig llegir "El Petit Príncep" va ser als vuit anys. El vaig trobar en un prestatge a casa meva. Malgrat la meva curta edat, em van quedar alguns passatges gravats: el dibuix de la boa que s'havia menjat l'elefant, el planeta on vivia el comptador d'estrelles o aquell on un fanaler anunciava el dia i la nit en qüestió de minuts. La novel·la d'Antoine de Saint-Exupéry és un clàssic de la literatura infantil i una de les grans influències per a la literatura fantàstica de la segona meitat del segle XX. A les escoles és una lectura obligada i és part d'aquest selecte grup de llibres que ha aconseguit transcendir les èpoques i les nacionals. Aquest 29 de juny, a 112 anys del natalici de l'autor francès, val la pena enumerar algunes curiositats sobre la seva vida i obra.

1.- Saint-Exupéry va ser un reconegut pilot, pioner de l'aviació moderna. Abans de la Segona Guerra Mundial, va treballar per al correu postal francès (1926) en vols internacionals. Solia usar aeronaus amb pocs instruments de navegació, adduint que els que usaven avions més avançats eren més semblants als comptadors que als pilots.

2.- Antoine va néixer en una família acomodada. Va ser el tercer de cinc fills del comte Jean de Saint-Exupéry. Va tenir tres germanes i un germà, que va morir als 15 anys de febre reumàtica. Antoine va acompanyar en el seu llit de mort; la seva impressió d'aquest succés va ser plasmada en el final de "El Petit Príncep".

3.- Saint-Exupéry solia volar la ruta Tolosa - Dakar. En diverses ocasions, el pilot va haver de negociar amb forces marroquines que havien pres a aviadors caiguts com a presoners. Gràcies a aquesta tasca, el govern francès li va condecorar amb la medalla de la Legió d'Honor.

4.- Saint-Exupéry va viure un temps a l'Argentina. El 1929, va ser nomenat director d'una companyia aèria postal en aquest país. El seu treball va ser trobar noves rutes aèries a través d'Amèrica del Sud i negociar tractats comercials. De tant en tant, formava part de missions de rescat per trobar pilots caiguts.

5.- Saint-Exupéry va iniciar la seva carrera com a escriptor l'any que va ser enviat a l'Argentina. El seu primer novel·la curta es va titular "L'Aviador" i va ser publicada en una revista literària. Va aconseguir el reconeixement públic el 1931, quan va escriure "Vol nocturn", una obra en la qual va plasmar les seves experiència com a pilot i directe de l'aerolínia argentina. Amb aquesta novel·la va guanyar el Prix Femina, un famós guardó literari a França.

6.- El 1931, Saint-Exupéry es va casar amb l'escriptora i artista salvadorenca Consuelo Suncin. Va entaular-hi una relació tempestuosa, separant-se i reunint-se a través dels anys. Consuelo és considerada la musa de l'escriptor francès.

7.- Durant la seva vida, el pilot francès es va estavellar en nombroses ocasions. La més coneguda és la del 30 de desembre de 1935, quan va caure al desert del Sàhara. Aquesta vegada, Saint Exupéry competia en una carrera en una ruta París - Saigon (avui, la ciutat de Ho Chi Minh a Vietnam). Ell i el mecànic aviador André Prévot van sobreviure miraculosament a la col·lisió, però es van quedar ràpidament sense aigua. Els seus subministraments els van durar només un parell de dies; causa de la intensa calor del desert, van patir al·lucinacions i van estar a la vora de la mort. Van ser rescatats per un beduí al quart dia de la seva desventura.

8.- El xoc al Sàhara va servir com a inspiració per a "Terra d'Homes", un llibre biogràfic publicat al febrer de 1939. El llibre va rebre aplaudiments de la crítica i va guanyar diversos premis. Va ser traduït a l'espanyol ia l'anglès; curiosament, la versió per a Estats Units va ser modificada per l'autor, que va considerar que algunes part del llibre original eren "inadequades" per als lectors nord-americans. L'episodi del desert també apareix com a punt de partida d '"El Petit Príncep".

9.- La seva obra més important, "El Petit Príncep", va ser publicada en 1943. Encara que es tracta d'un llibre infantil, la crítica l'ha considerat un treball sobre la naturalesa humana. Es disputa el títol de l'obra literària més venuda de la història juntament amb "Història de Dues Ciutats" de Charles Dickens (més de 200 milions d'exemplars venuts cada un). És considerat el millor llibre francès del segle XX i ha estat traduït a més de 250 idiomes i dialectes.

10.- "El Petit Príncep" va ser escrit durant l'estada de 27 mesos de Saint-Exupéry en Estats Units. L'autor va passar una temporada en aquest país després de la Batalla de França en 1940, en la qual el govern francès va ser deposat per les forces alemanyes. Durant aquests successos, l'autor va realitzar més de la meitat dels apunts que conformarien el llibre.

11.- Més enllà de l'episodi del Sàhara -amb el qual dóna inici el llibre-, els crítics han trobat molts simbolismes de la vida de Saint-Exupéry a "El Petit Príncep":

El Pilot, personatge principal del relat, òbviament està basat en l'escriptor.

La Guineu, qui acompanya al Petit Príncep en el seu viatge, està inspirat en un fénec (o guineu del desert). L'autor va conèixer aquest animal quan treballava com a pilot postal en vols pel nord d'Àfrica.

La Rosa, l'objecte més preuat del Petit Príncep, està inspirada en la seva esposa Consol. El planeta on es troba la Rosa està envoltat per tres volcans; aquest lloc representa al Salvador, país natal de Consuelo, conegut com "la terra dels volcans". Així mateix, l'autor revela els seus dubtes sobre la naturalesa del matrimoni i la fidelitat al passatge en què descobreix un camp de roses en la seva visita a la Terra.

El Petit Príncep podria estar basat en una versió més jove de Saint-Exupéry, encara que algunes persones creuen que va ser inspirat en el fill de l'aviador Charles Lindbergh, qui vivia prop del pilot francès i amb qui va entaular una bona relació.

Els Baobabs, arbres que destrossen planetes amb les seves arrels, simbolitzen al nazisme i els seus intents per dominar el món.

12.- Les il·lustracions de "El Petit Príncep" van ser realitzades per Saint-Exupéry. Abans de tornar-pilot, Antoine va estudiar Arquitectura a l'Escola de Belles Arts de França, encara que mai va acabar la carrera. L'autor mai es va considerar bo en el dibuix, una mica del que es burla El Pilot a l'inici de l'obra.

13.- L'investigador japonès Yoshitsugu Kunugiyama suggerir el 2001 que la il·lustració de la portada original de "El Petit Príncep" va ser elaborada per l'autor amb una configuració astronòmica deliberada. A la imatge, Saint-Exupéry va traçar en un triangle isòsceles als planetes Saturn i Júpiter, i l'estrella Aldebaran. Aquesta formació estel·lar va ocórrer a inicis dels anys 1940 i es va repetir l'any 2000. Kunugiyama creu que Saint-Exupéry va dibuixar aquesta disposició a posta per commemorar el centenari del seu naixement, ja que el pilot francès era un expert en navegació i en matemàtiques.

14.- L'astronomia li ha rendit diversos homenatges a "El Petit Príncep":

Un asteroide descobert en 1975 va ser nomenat 2578 Saint-Exupéry, en honor a l'escriptor.

Un asteroide descobert en 1993 va ser nomenat 46610 Bésixdouze. Traduït a l'espanyol, seria B-6-12, en honor a l'asteroide B-612, on vivia el Petit Príncep.

La Fundació B612 (el nom és una referència al llibre) s'encarrega de rastrejar asteroides que puguin significar una amenaça a la Terra.

El 2003, la lluna d'un asteroide va rebre el nom de Petit-Prince, en honor al llibre.

15.- Abans de l'adopció de l'euro a França, el govern d'aquest país va encunyar una moneda commemorativa. D'una banda apareixia la cara de Saint-Exupéry; de l'altre, la imatge del Petit Príncep mirant cap a les estrelles. El seu rostre també va aparèixer en els bitllets de 50 francs.

16.- Després d'escriure "El Petit Príncep", Saint-Exupéry va tornar a la Força Aèria de França per volar amb els aliats. En 1943 va intentar reingressar a tasques de combat, tot i que havia passat el límit d'edat per 8 anys. Dwight Eisenhower li va concedir un permís especial; però, les lesions ocasionades pels seus xocs anteriors van evitar que pogués exercir aquestes tasques, al grau de no poder-se posar per si mateix el seu vestit de vol.

17.- El règim de Vichy (com es va conèixer al govern imposat per Alemanya a França durant la guerra) va nomenar a Sant-Exupéry com un dels seus membres. L'anunci va sorprendre a l'escriptor, qui desconeixia l'interès d'aquest govern. Arran de la declaració, el general Charles de Gaulle -posteriorment, president de França- va acusar a l'autor de simpatitzar amb els alemanys. Això va deteriorar la moral de Saint-Exupéry, qui es va refugiar en la beguda després dels assenyalaments.

18.- Saint-Exupéry va desaparèixer el 31 de juliol de 1944 pendent una missió de reconeixement. Mai es va saber el parador del pilot. Diversos dies després, un cos amb un vestit de la Força Aèria de França va ser trobat al sud de Marsella. Es va presumir que era l'escriptor i es va enterrar al setembre. Durant més de 50 anys, la mort de Saint-Exupéry va ser un dels grans misteris del món literari.

19.- Al setembre de 1998, un pescador francès va trobar un braçalet de plata amb els nom de Saint-Exupéry i la seva dona Consol, el que va revifar l'interès. Al maig de 2000, un bus va trobar restes d'un P-38 Lightning -el avió que va usar l'escriptor el dia que va desaparèixer- escampats per la costa de Marsella. Va ser fins a 2003 que les restes van poder ser recuperats, i després d'una anàlisi, autenticats com la nau de Saint-Exupéry. Sobre el cos trobat a 1944, es manté la teoria que va poder haver estat arrossegat pel mar fins al punt on es va trobar, tot i que aquesta hipòtesi no ha pogut ser confirmada.

20.- "El Petit Príncep" llegar diverses frases cèlebres a la cultura popular. La més reconeguda és "No es veu bé sinó amb el cor, l'essencial és invisible als ulls"; altres cites destacades són:

Totes les persones grans van ser al principi nens, encara que poques d'elles ho recorden.

Va ser el temps que vas passar amb la teva rosa el que la va fer tan important.

No era més que una guineu semblant a cent mil d'altres. Però jo li vaig fer el meu amic i ara és únic al món.

Per als vanitosos tots els altres homes són admiradors.

Els homes ocupen molt poc lloc sobre la Terra. Les persones grans no els creuran, segurament, ja que sempre s'imaginen que ocupen molt lloc.

Quan el misteri és massa impressionant, és impossible desobeir

Em pregunto si les estrelles s'il·luminen amb la finalitat de que algun dia, cadascú pugui trobar la seva.

Caminant en línia recta no pot un arribar molt lluny.

El que fa bell al desert és que en algun lloc amaga un pou.

Hauré de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.

És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar correctament seràs un veritable savi.