ACCENT!OBERT!O!TANCAT?

Ortografia 19

L’ACCENTUACIÓ

L’accentuació gràfica de les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del
mot i per la terminació de la paraula.
La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició
d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.
En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.

E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.

Mots aguts

alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè
pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
Mots plans
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu
Mots esdrúixols

 molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantaré, diré, faré, aniré
digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
Els mots que fan el plural en -essos accés (accessos), congrés (congressos), exprés
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals següents
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
érem, éreu, duguérem, duguéreu
tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
accent tancat

 Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega


O oberta / o tancada

La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.
Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós
Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
això, allò, però, de debò
arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
Mots plans amb accent tancat estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
Regla general d’accentuació
Mots aguts
S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català
-e: cafè, convé
-i: llumí
-o: allò, nadó
-u: comú
-as: repàs
-es: anglès, revés
-is: incís
-os: capgròs, calorós
-us: talús
-en: edèn, amén
-in: Berlín
Mots plans

S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens

Mots esdrúixols

 S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts s’escriuen sense
accent gràfic.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans s’escriuen amb
accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans s’escriuen sense
accent gràfic.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqües
Casos especials
Mots compostos
En els mots construïts amb formes prefixades acabades
amb o (i de vegades amb i) només porta accent el
segon element, si s’escau.
fisicoquímic, anglosaxó,
cardiovascular, socioeconòmic
En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, l’hi hem de posar. pèl-roig, adéu-siau, més-dient

EXERCICI
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles.

Agudes :negrós,cigró ,Berlín  ,unió ,demà, comprèn, cabàs, novel<la,universitat,Carmen,espia,mengen,jaqueta

planes :còpia, ràdio, fàcil ,plàtan ,parlàvem , història , pèsol , església,bústia,telèfon,espècie,pàtria,músic  , físic,difícil,regular,beneit,palla,tindran,carnisseria,cadira,noia,pau,martell,pasqua

Esdrúixoles:còmode,esdrúixola,càpsula,termòmetre,química,càries ,família,líquid
, música ,  àmfora

ADVERBIS ACABATS EN MENT

S’accentuen tots els adverbis acabats en  ment si la paraula original a partir de la qual està format
s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament,fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Exercicis
Accentua quan calgui (totes són planes):

Manec agulla elèctric poesia carrec oncle
Dèbil examen llunes diposit cervol hipopòtam
Motxilla intutil col<legi clàxon semàfor ràpid
Accentua!quan!calgui!(totes!són!esdrúixoles):
Fabrica justícia clínica quilometre centímetre brúixola
Tècnica aguila milionària epoca maquina perdua
Avia església pagina física tórtora memoria

Accentua les paraules que calgui:

Cantonada portal estatua historia monument oportuns
Permís estomac aeria compàs violins màxim
Dormien rellotge imaginem examen angel examens
Bugia merceria assidua dormiem dòcil oportú
Únic llastima condició algun satel<lit creixeré
Els!noms!de!països!s'escriuen!de!forma!diferent!en!cada!llengua.!Posa!l’accent!on!sigui!necessari.!
Canada,!Marroc,!Tunísia,!Mèxic,!Grècia,!Japo,!Italia,!Austria,!Perú,!Suècia,!Irlanda,!Escòcia,!Finlandia,!
Bèlgica,!Almeria.

Fes el mateix amb aquests altres mots:

Historia,!Paris,!Berlin, carbo,!materia.!Telefon,!paciència,!ballari,!analogia,!!util,!cívic,!arros.
Tria!el!mot!segons!porti!accent!o!no.!També!has!de!vigilar!si!l'accent!és!agut!o!greu.!
Als! cinc! minuts! tots! (menjàvem! /! menjavem).! El! paisatge,! al! nostre! entorn,! a! poc! a! poc! anava! perdent!
aquell! aspecte! (fantasmagòric! /! fantasmagòric)! que! li! donava! la! lividesa! de! l'alba.! L'! (horitzó! /! horitzó! /!
horitzó)!!s'esclarissava,!i!un!sol!(tímid!/!timid),!poruc,!(estenia!/!estenía)!els!seus!raigs!sobre!la!terra.!
Manuel!de!Pedrolo! (nasqué/nasque)!!a!l'Aranyó,! (pero/però)! (ana/anà)!!a!viure!a!Barcelona.!Sense!l'obra!
narrativa! de! Pedrolo! ! (mancaría/mancaria)! a! la! literatura! catalana! una! (dimensió/dimensió)! ! de! l'art!
narratiu.! La! ! (presencia/presència)! d'una! ! ! (producció/producció)! constant! (sitúa/situa)! ! l'autor! entre! els!
creadors! contemporanis! d'obra! ! (continúa/continua! /contínua).! Es! valoraren! molt! les! (línies/linies)! ! de!
(progrés/progrés)!!de!la!seva!obra.!

L’accent!diacrític

• A!tot!el![món!mon]!trobarem!persones!més!bones!i!no!tant.!
• A!![món/mon]!pare!no!li!agrada!gens!aquesta!pel<lícula!!
• "Una![dóna/dona]!!llarga!i!prima..."![és/es]!!una!cançó!mallorquina.

 Posa!l’accent!diacrític!quan!calgui:

1. El pastor porta el be a la carnisseria
2. Febrer es el mes mes curt de l’any
3. Els homes mes valents son ací
4. El boter calça unes botes noves
5. Ahir sabies be la lliçó
6. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran
7. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional
8. Te tot el cos mullat
9. La meua dona no dona prou almoines
10. A les deu eixirà el correu
11. Tocarà la campana en alçar a Deu
12. Ell em deu deu pessetes.
13. Dona la ma als amics
14. El joc de pilota no ve be
15. Per ací es diu que l’Abrosi es mot bo.
16. Si no fora per mirar, us llançava fora del saló
17. A vos no us he de dir si teniu permís o no, sou lliure.
18. No digueu ni si ni no fins a saber la veritat
Accentua!quan!calgui:
1. El lleo es una bestia carnívora.
2. El telefon obri una nova via a la comunicació humana.
3. La tecnica no te sempre la solució adequada als problemes.
4. El masculi, el femeni i el neutre son els tres generes fonamentals de lagramatica.
5. Cantaven una canço melòdica
6. La forma perifràstica es d’us molt corrent en català.
7. Ni aixo ni allo no pot esser acceptat com a solució valida.
8. Una formula es una condensació d’una llei científica.
9. El mètode que seguiràs haura d’esser practicà i concies.
10. Les màximes filosòfiques no tenen sempre coherència.
11. La divisio del treball es una conseqüència d’un sistema precis desorganització econòmica.
12. L’os te els pels llargs.
7
13. Aquella dona li agrada el cafè ben molt
14. Sempre consultava enciclopèdia per elaborar els temes dels examens d’historia.
15. Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans de manera igualitària.
Accentua!quan!calgui:
La!Senyora!Gracieta!interferi!llavors!la!conversacio!i!pregunta!a!donya!Pura!si!jo!pensava!viure!a!la!fonda!o!
llogar!pis.!La!pregunta! fou! tan!extraordinària!que!vaig!pensar!que!la!dona!era! sorda!o!almenys!una!mica!
dura!d’oida.
—Si,!si!—digue!la!vella!senyora!amb!un!somriure!bondadós— Aquest!jove!ha!llogat!el!pis!del!carrer!Estret.
—Exacte,!si!senyora.!El!pis!del!numero!3!—li!vaig!dir.
—I!voste!aira!a!viure!alla?!—salta!la!dona!feta!una!pólvora—.!Que!me’n!diu!!Verge!Santa!!Ja!sap!que!he!
fet?
—I!per!que!ho!dius!tot!aixo,!Carme?
—El!carrer!Estret!!Mare!de!Deu!!Pero!si!es!l’ultim!carrer!de!la!vila.!Jo!no!hi!aniria!a!viure!encara!que!m’hi!
arrosseguessin...!Es!el!carrer!de!mes!transit!de!Torrelles.!El!que!hi!ha!mes!soroll....
—Molt!be.!D’acord.!Per!tot!aixo!podria!esser!precisament!el!mes!convenient.
Josep!Pla.!El!carrer!Estret

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

Títol: una soletat adient
diu que quan aquestes en classe sents aquesta soledat aquest avorriment aquesta gent que no et habala, et sents sol acorralat d'hormones de adolescents.

                2. Tema? soletat

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

             

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

Vacances!

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

El carnaval de Venècia sorgeix a partir de la tradició de l'any 1296-1706,1 on la noblesa es disfressava per sortir a barrejar-se amb el poble. Des de llavors les màscares són l'element més important del carnaval.

Els vestits que es posen són característics del segle XVIII. Abunden les maschera nobile'', maschrea de galeone'' que és una careta blanca amb vestidura de seda negra, o de foscos colors i barret de tres puntes. Després de 1972 s'han anat sumant altres colors als vestits, encara que les màscares segueixen sent en la seva majoria blanques, platejades i daurades.

L'any 1797 Napoleó Bonaparte, durant la seva ocupació sobre Venècia, va prohibir les celebracions de carnaval per por que es generessin conspiracions. Aquests van ser lentament restablerts des de l'inici del segle XX i de forma oficial el 1979; des de llavors la festivitat dóna inici cada començament de quaresma cristiana, és a dir, comença la quaresma a partir de dimecres de cendra.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.
historia

és una ciutat situada al nord-est d'Itàlia. És també la capital de la regió vèneta i de la província de Venècia. El seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, 1 es troba situat en el conjunt de les illes més grans de la llacuna de Venècia al nord del mar Adriàtic.

La ciutat està construïda sobre un arxipèlag de 118 petites illes unides entre si per 455 ponts, si incloem les illes de Murano i Burano. S'arriba a Venècia des de terra ferma pel Pont de la Llibertat, que des de la veïna ciutat de Mestre accedeix a Piazzale Roma. A l'interior de la ciutat no hi ha trànsit rodat, sent, a excepció de la navegació pels canals que separen les illes, una ciutat totalment de vianants. El transport col·lectiu es realitza mitjançant embarcacions transbordadoras conegudes com vaporettos. Estan a càrrec de l'empresa municipal

Els seus canals componen un gran entramat a manera de carrers que parteixen del Gran Canal, gran via per on discorren multitud d'embarcacions, grans i petites, les més conegudes de les quals són les anomenades góndoles.

gastronomia

Des del mercat de peix fins al plat - A Venècia domina la cuina del mar i, des dels tradicionals entremesos, es pot degustar un gran nombre de mol·luscs i crustacis com els musclos, les cloïsses, els cargolins, els llagostins i, al centre de tots, les cabres i els bous de mar.

Entre els primi (primer plat), tenim els bìgoi in salsa (espaguetis gruixuts condimentats amb anxoves i saltats amb ceba) molt apreciats pels venecians, encara que possiblement el turista es quedi més sorprès davant d'un plat d'espaguetis a la tinta de calamar. També hi ha una gran varietat de risotti (plats a força d'arròs), cuinats amb carn, verdures o, més normalment, amb peix, llevat que es demani "in Tecia" (amb salsa) amb sèpia.

El peix, procedent de l'Adriàtic, es cuina a la graella ia la primavera es serveix acompanyat de castraùre (carxofes fregides); les anguiles - bisàto en dialecto- cuinades sobre la pedra o amb salsa, ocupen un lloc destacat a la cuina veneciana.

costums

Primerament el carnaval es va celebrar a 1296 i va durar sis setmanes. La festa va ser tan feérica i luxosa, que els rumors van córrer pels països propers. A principis del segle 14 la qüestió de la lluita de classe va ser una de les més importants no només a Venècia, sinó en altres ciutats europees. L'única festa durant la qual les persones ocultaven la seva cara darrere de màscares pintades, permetia oblidar aquesta lluita. Durant el festeig tots es devertían igualment, habituals regles socials van desaparèixer juntament amb les tradicions quotidianes.

Durant la seva història secular el carnaval va canviar moltíssim, actualment la festa se celebra, en general, per als turistes.

Vacances!

           

                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?
En aquestes vacances estarà amb la meva xicota i sortiré a passejar al costat dels meus amics. No faré gran cosa només estar a casa i de tant en tant sortir.

dimecres, 16 de març de 2016

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Armonia
girasol: amarillo y verde
plantas: verde claro y oscuro
Arboles: marrones, verdes, y naranjas
Cesped: verde y limpio
Ciel: gris y tenebroso
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas
Pues no, la verdad es que nunca me ha pasado..

Contes

Contes

  

     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

conte

• Narració generalment breu d'uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. 
• Gènere literari en prosa d'extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.
• Composició d'aquest gènere.
  

la llegenda de Sant Jordi és sobre un heroi muntat en el seu cavall que surti a la seva princes a més a les terribleles urpes d'un drac que se la vol menjar, aquest present dragon havia matat molta gent, per això la població sacrificava a les persona spara que deixi de matar gent. Llavors així el caballado errant amb si vèncer-ho i guanyar-se la mà de la bella dama, on la sang del drac va tocar terra surguieron roses les quals li regal a la princesa i així surgui la llegenda de Sant Jordi.

    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot
Aquest va ser un conte d'astúcia, en què que per ser confiat es va deixar guanyar d'una tortuga.

tema 7 dossier, socials

tema 7 dossier, socials

      1. Cerca una imatge de la pintura Viatger davant una mar de boira, de Friedrich, i fes les activitats:

           -Assenyala amb una x els sentiments que creus que transmet l'obra: por, alegria, solitud, malenconia.
       solitud, malenconia.
           -Qui són els dos protagonistes del quadre?
amics
      2. Cerca el quadre de Géricault, basat en el naufragi de la fragata Medusa el 1814 i respon les preguntes:

                -Quin títol té aquest quadre?

                -Descriu l'escena?

                -Com es representa l'esperança? I la desesperació? I la mort?

                -Aquest quadre aplega les característiques principals de la pintura romàntica. Escriu quines són.

Socials dossier tema 7

    1. Cerca informació i relaciona l'autor amb l'obra corresponent:

    Agustin Rodin:

François-Auguste-René Rodin (París, 12 novembre 1840-Meudon, 17 novembre de 1917) va ser un escultor francès contemporani del impressionisme, i considerat com un artista important, fins al punt d'entendre que és un dels "pares de l'escultura moderna ".

Procedent de l'academicisme de l'escola escultòrica neoclàssica, no només va ser l'escultor encarregat de posar fi a més de dos segles de recerca de la mimesi en les arts tridimensionals, sinó que a més va donar un nou rumb a la concepció del monument i l'escultura pública. A causa d'això, Rodin ha estat denominat en la història de l'art com «el primer escultor modern».

El pensador, 1888

 Gustave Eiffel:

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 desembre 1832-París, 27 de desembre de 1923) va ser un enginyer civil francès. Es va graduar a l'École centrale donis arts et manufactures de París i va adquirir renom dissenyant diversos ponts per a la xarxa francesa de ferrocarrils, dels quals és especialment notable el viaducte de Garabit.

La seva fama actual es deu al seu projecte estrella, la mundialment coneguda torre Eiffel, construïda per a l'Exposició Universal de París de 1889. Després del seu retir de l'enginyeria, Eiffel es va dedicar a investigar en la meteorologia i l'aerodinàmica, fent importants contribucions en els dos camps.

Émile Nouguier i Maurice Koechlin van contribuir al disseny final de la torre, a més es van afegir diversos detalls de l'arquitecte Stephen Sauverstre.

 Georges Seurat:

Georges Pierre Seurat o simplement Georges Seurat (París, 2 de desembre de 1859 – 29 de març de 1891) va ser un pintor francès i el fundador del neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatteés una de les icones de la pintura del segle XIX.
    Un diumenge a la tarda a l'illa Grande

     Jatte, 1884-1886
   Torre Eiffel, 1887-1889

  -Cerca imatges d'aquestes obres.

  -Indica a quin estil pertanyen