1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
finalment, Joan Alcover Maspons.
2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
Joan Alcover:
La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).
La serra (poema), homenatge a Costa i Llobera.
La relíquia (un poema)
Cap al tard, 1909
Poemes bíblics, 1918
Diverses de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües, a més de servir de base per a obres musicals.
Miquel Costa i Llobera:
Poesies (1885)
De l’agre de la terra (1897)
Líricas (en español) (1899)
La deixa del geni (1900)
Tradicions i fantasies (1903)
Horacianes (1906)
Poesies (1907)
Visions de la Palestina (1908)
La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.
EL PI DE FORMENTORMon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l'eterna primavera,i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
- com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungí d'aroma sa testa consagradai li donà per terra l'esquerpa serralada,
- per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l'ocell que encativam;el crit sublim escolta de l'àquila marina,o del voltor que puja sent l'ala gegantina
- remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;revincla per les roques sa poderosa rel;té pluges i rosades i vents i llum ardenta;i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
- de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:domina les muntanyes i aguaita l'infinit;per ell la terra es dura, mes besa son ramatgeel cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
- per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventadesi sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,llavors ell riu i canta més fort que les onadesi, vencedor, espola damunt les nuvolades
- sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,com a penyora santa duré jo el teu record.Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'alturai alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
- O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
- com l'au dels temporals.

TEMPORALTrista l'auba se desperta.Damunt la costa desertallança l'àguila son crit;i, pel vent espellissades,passen negres nuvoladescom a robes esqueixadesdel vel immens de la nit.La mar creixent s'avalota,la negror que l'encapotaclaps de sol fan llambrajar;i corrent a la ribera,entre espessa polsegueraencrespen la caballeralos blancs cavalls de la mar.Ronca la cova rodona,fingint a cada cop d'onabramuls de monstre furiós;i xucla l'aigua i la llança:si el sol a ferir-la alcança,per entre l'escuma dansaun iris meravellós.Allà on la mar més s'arboradins l'escuma bullidora,els monstruosos escullscobrar la vida pareixen...i guaiten i desapareixen,com a molars qui es deleixenentre les ones reülls.La fantàstica muntanyamés alta sembla i estranyaamb lo front mig encobert.La roca immòbil, aspriva,per que guaiti pensativacom aguaita el temps que arribala gran Esfinx del desert.Allà baix, dins la calanca,jau damunt l'arena blancael llaüt del pescador.Vola planyent la gavina;i àgil l'àguila marinarevolta el cap que s'empina,formidable Adamastor.O tu, que amb art fatigosacerques la forma grandiosade lo sublim enyorat,vina a veure una vegadanostra ribera escarpada,obra de Déu que, inspirada,va esculpint la Tempestat.I aquesta és l'hora, oh poeta!Quan la ventada desfetavola damunt del Senyor,dins la nuvolada obscurala ribera es transfigura!També la santa natura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada