Dossier literatura tema 7
1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
Fou un grup d' illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
autors: Llorenç Riber i Campins, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà i Juan, Emília Sureda, Pere Orlandis, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Guillem Colom i Ferrà, Miquel Forteza i Pinya, Joan Pons i Marquès, Miquel Colom Mateu, Andreu Caimari, Bartomeu Guasp i Gelabert, Miquel Gayà, Maria Antonia Ramon, Miquel Costa i Llobera, i finalment, Joan Alcover Maspons.
2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.Joan Alcover:
La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).
La serra (poema), homenatge a Costa i Llobera.
La relíquia (un poema)
Cap al tard, 1909
Poemes bíblics, 1918
Diverses de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües, a més de servir de base per a obres musicals.
Miquel Costa i Llobera:
Poesies (1885)
De l’agre de la terra (1897)
Líricas (en español) (1899)
La deixa del geni (1900)
Tradicions i fantasies (1903)
Horacianes (1906)
Poesies (1907)
Visions de la Palestina (1908)
La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.
EL PI DE FORMENTORMon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada,
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àquila marina, o del voltor que puja sent l'ala gegantina
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espola damunt les nuvolades
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
TEMPORAL Trista l'auba se desperta. Damunt la costa deserta llança l'àguila son crit; i, pel vent espellissades, passen negres nuvolades com a robes esqueixades del vel immens de la nit. La mar creixent s'avalota, la negror que l'encapota claps de sol fan llambrajar; i corrent a la ribera, entre espessa polseguera encrespen la caballera los blancs cavalls de la mar. Ronca la cova rodona, fingint a cada cop d'ona bramuls de monstre furiós; i xucla l'aigua i la llança: si el sol a ferir-la alcança, per entre l'escuma dansa un iris meravellós. Allà on la mar més s'arbora dins l'escuma bullidora, els monstruosos esculls cobrar la vida pareixen... i guaiten i desapareixen, com a molars qui es deleixen entre les ones reülls. La fantàstica muntanya més alta sembla i estranya amb lo front mig encobert. La roca immòbil, aspriva, per que guaiti pensativa com aguaita el temps que arriba la gran Esfinx del desert. Allà baix, dins la calanca, jau damunt l'arena blanca el llaüt del pescador. Vola planyent la gavina; i àgil l'àguila marina revolta el cap que s'empina, formidable Adamastor. O tu, que amb art fatigosa cerques la forma grandiosa de lo sublim enyorat, vina a veure una vegada nostra ribera escarpada, obra de Déu que, inspirada, va esculpint la Tempestat. I aquesta és l'hora, oh poeta! Quan la ventada desfeta vola damunt del Senyor, dins la nuvolada obscura la ribera es transfigura! També la santa natura té son moment de Tabor!
La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.
EL PI DE FORMENTOR- com un gegant guerrer.
- per font la immensa mar.
- remoure son fullam.
- de les amors del cel.
- per glòria i per delit.
- sa cabellera real.
- O vida, o noble sort!
- com l'au dels temporals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada